CONCLUSIONS: APRENENTATGES I DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

• Aprenentatges i canvis experimentats una vegada finalitzat el màster.
• Transferència a la pròpia pràctica formadora.
• Anàlisi de la situacio professional actual i metes professionals.
• Motivació per dedicar-se a l'àmbit de al formació permanent del professorat.
• Anàlisi de les mancances, necessitats i/o inquietuds formatives existents una vegada finalitzat el màster.

El màster m'ha donat una visió més àmplia sobre la formació permanent del professorat. Durant molts anys la formació ha estat pensada com una formació individual, per formar els professors de manera personal, segons els seus interessos. També hi havia una formació més institucional, per exemple quan va començar la reforma educativa, va haver-hi molts cursos sobre la reforma per tal que tots els professors els puguessin fer; com ara amb les competències. També s'han fet molts cursos sobre les competències perquè els propis professors n'han vist les seves mancances i s'ha generat una gran demanda.

És veritat que durant els meus anys de professora he fet molts cursos de formació. I, en un moment determinat, vaig fer el pensament de com no servia de gran cosa que jo hagués fet una formació o una altra, que no tindria gaire impacte en els centres on he estat. Potser jo he pogut aplicar ensenyaments que he après en els cursos de formació, però això haurà suposat poca transcendència en els alumnes, en el centre.

Està clar que la formació ha de ser en centre, amb força professorat implicat i a través de la modalitat de l'assessorament, que porta a la reflexió i a la presa de decisions en grup, al compromís també en grup. Aleshores la transferència i l'impacte en el centre, i per tant, en els alumnes, pot ser més gran.

Hi ha d'haver una bona planificació de la formació, i la millor forma serà directament des dels centres que coneixen les seves problemàtiques i necessitats. Precisament això últim és molt important: les necessitats sentides dels professionals serviran per fer unes demandes més acotades i més encertades. I finalment la formació es farà d'una manera contextualitzada, amb les persones interessades i que després podran aplicar els seus aprenentatges.

A finals d'aquest curs he pogut fer la meva primera formació a professorat. Ha estat un curs de formació d'EduCAT 1x1. Han sigut 20 hores, 8 de les quals eren virtuals, destinades a realitzar el projecte final. M'ha servit moltíssim haver fet el màster, per moltes coses, una de les principals va ser el de ser assertiu, saber posar-me en el lloc dels altres i saber entendre i comprendre les motivacions que té cadascú per fer la formació. He vist com aquest curs el feia molt professorat angoixat perquè el setembre tindrà tot d'alumnes de 1r i 2n d'ESO amb un ordinador al davant. He sabut gestionar les seves angoixes, transformar-les en oportunitats: de recursos per aplicar, de metodologies... però sobretot de bones pràctiques que ja realitzen a les classes i que poden adaptar al món virtual.

Però el Departament d'Educació s'ha precipitat molt en aquest tema dels ordinadors pels alumnes i molts professors s'han sentit amenaçats i per això es troba en ells una certa resistència. Crec que he ajudat a vèncer-les en alguns professors, com per exemple un que és a punt de jubilar-se i ara tots aquests canvis li vénen a contracor. I m'ha fet sentir molt bé veure com anaven canviant la seva actitud i baixant les seves reticències, només pel fet d'adonar-se com podien aplicar tots aquests canvis metodològics a les seves classes.

També m'ha servit moltíssim el mòdul de comunicació, per saber -sobretot- quines actituds poden trencar una bona comunicació, quins gestos, mots, expressions cal evitar o matisar per no ferir, per obtenir l'atenció i mantenir-la.

L'enfocament de la meva formació ha intentat conduir a la reflexió, com vàrem fer amb la Laura Farró, reflexió sobre la pròpia pràctica, reflexió en els canvis metodològics que cal en introduir les TIC i les TAC a les classes, reflexió sobre el nou paper del professor. El curs no era un assessorament, per això tenia professors de la comarca, uns 24, i no només d'un centre. Però no he volgut fer un curs d'aprenentatge sobre TIC, sinó de la seva aplicació didàctica i metodològica.

Al final he estat molt satisfeta del curs. Crec que es va crear un bon ambient de treball i de grup, i crec que vàrem assolir els objectius del curs. Per això n'estic satisfeta. Com a transferència només compto amb els projectes finals que van lliurar els alumnes: s'hi notava l'esforç i la dedicació i els resultats van ser bons. També es nota que l'ambient de treball va ser agradable. No tinc cap document d'avaluació, perquè el Departament el passa per mail als assistents i els formadors no en tenim notícies.

Veiem, doncs, que ja he pogut aplicar els coneixements i aprenentatges del màster en una petita formació que he fet. En aquest cas la planificació del Departament d'Educació ha estat un pèl nefasta ja que hem hagut de fer aquest curs en 4 dimecres a la tarda, els dos últims de maig i els dos primers de juny, unes dates molt poc adients pel professorat que està molt carregat de feina de final de curs. Això vol dir que els docents varen fer un esforç per assistir al curs, complir amb les hores corresponents, i els treballs que se'ls demanava.

Ho dic perquè també és important saber programar per moments adequats, en què la formació pugui tenir èxit en tots els sentits. Però aquesta precipitació ha vingut donada pel tema de l'1x1 i els professors s'hi han abocat per la imminència del setembre amb aules plenes d'ordinadors.

Si em baso en aquesta petita experiència que he tingut, puc dir que em ve de gust dedicar-me a la formació, tot i ser conscient que s'han de dominar unes habilitats comunicatives, cal tenir una capacitat de dinamitzar grups, capacitat d'interrogació, de gestionar el dubte, dinamitzar processos de reflexió... una tasca ben complexa, sens dubte!