MÒDUL 7: ESTRATÈGIES D'ASSESSORAMENT: ANÀLISI DE LES PRÀCTIQUES

Ens dóna un sobre per posar un full i escriure l'espectativa que tenim de la sessió. Se suposa que al final del curs, o de la sessió obriríem el sobre per reflexionar sobre el que canviaríem.

El primer dia fa una activitat de presentació: passa una fitxa, per exemple, dibuixar una flor i a cada pètal hi posen qualitats teves com a formador, i a sota el que t'agradaria canviar. Pots preguntar diverses coses: què n'esperes de la formació. Aquesta fitxa la porten cada dia i pot ajudar a organitzar grups, etc.

La metodologia serà la pràctica reflexiva: primer treball individual, després treball en grup i després la posada en comú. Al final el formador ha de fer com un recull, o amb alguna conclusió.

ACTIVITAT 1.TROBADA 1

“LA FORMACIÓ I JO, AVUI.”

ON EM TROBO? QUÈ NECESSITO?

Treball individual (8 minuts).

Sempre s'ha d'acotar el temps, és important marcar-lo.

Després faríem un treball en grup (30 minuts).

S'intercanvien les percepcions, dubtes, observacions. Comencem per buscar les coincidències, i després les diferències.

Posada en comú: on ens trobem? Què necessitem?

Això ens donaria el marc de treball.

Dóna tranquil·litat aquesta primera activitat, de dir el que no saps, el que esperes o el que necessites i veure que tothom està més o menys igual.

Aquesta seria una activitat d'inici. S'ha de treballar la tranquil·litat de la gent que ve a l'assessorament. Si trenquem la idea d'assessorament rotllo, ens guanyarem la gent.

ACTIVITAT A L'AULA:

Posa unes fotos per terra i hem de pensar en el nostre centre, en la nostra situació en el centre, o a l'aula. Ara n'haurem de triar una, i hem de pensar i dir en què ens fa pensar la foto, respecte el centre i nosaltres i el sentre. Farem grups de 3, per afinitats, per colors...

EN QUINS ASPECTES POSITIUS COINCIDIM, SOBRE EL CENTRE?, EN QUINS ASPECTES A MILLORAR COINCIDIM?

Cada grup té un portaveu, pot haver-hi un secretari i un moderador: així treballa tothom.

DESPRÉS ES POSA EN COMÚ.

ACTIVITAT1

La nostra pràctica

Descripció:

Es demana als participants que pensin en els seus alumnes, pot ser en grup calsse en concret.

Primera part: reflexió individual, tot fent-se una pel·lícula del vostre alumnat.

QUÈ ESPEREU DELS VOSTRES ALUMNES?

Segona part: en grups de 4-5 persones poseu en comú el que heu escrit i busqueu-hi coincidències.

Tercera part: posada en comú. El formador anotarà a la pissarra les aportacions dels diferents grups

Aquesta activitat desencadena una reflexió del professorat sobre la seva acatitud envers l'alumnat.

Amb això crees espectatives i podries preparar les activitats competencials.

L'espectativa de l'assessor quan fa un assessorament és que es produeixi un CANVI.

ACTIIVITAT 1

La nostra pràctica.

TREBALL INDIVIDUAL

Pensa en una acativitat a l'aula que et funciona.

TREBALL EN GRUP

Cada membre del grup explica als altres el que ha escrit (tothom escolta i no qüestiona)

Entre tots els membres escolliu una activiata i analitzeu:

• metodologia

• interacció amb l'alumnat

• comunicació

• dinàmica d'aula

• organització

• materials

  
  

POSADA EN COMÚ

• què hem descobert?

• Coincidències

MÒDUL 7: L'ASSESSORAMENT A LA FORMACIÓ PERMANENT

• Definició i caracterització personal de l'assessorament com a modalitat formativa.
• Anàlisi crítica de les diferents modalitats d'assessorament. Identificació personal amb alguna de les modalitats treballades al llarg del màster.
• Reptes i dilemes en el procés d'assessorament.
• Característiques de l'assessor de procés.
• Reflexió crítica sobre les estratègies d'assessorament abordades al llarg del curs.

L'assessorament és la modalitat de formació que en l'actualitat es veu més valuosa i útil. Hem de tenir present que es tracta que la formació tingui un cert impacte en la tasca dels professionals en les seves institucions. Així que si es fa un assessorament en centre, amb els diversos professionals que estan implicats en l'educació dels mateixos alumnes, pot ser molt més profitós que no pas una formació individual, que tindrà poc impacte en el centre.

També és interessant remarcar que l'assessorament en centre resulta més contextualitzat, ja que es parteix de la realitat existent i es treballa entorn a ella.

Hem vist quines característiques ha de tenir un assessor, i sobretot ha de tenir capacitat de lideratge, saber comunicar i tenir una visió àmplia i general, de manera que sàpiga reconduir les sessions sempre que convingui. Sense perdre de vista els objectius que vol aconseguir el grup, ha d'anar conduint-lo cap a la recerca d'estratègies que els ajudin en la seva tasca.

A mi, personalment, és una modalitat que m'atrau moltíssim pel que té d'imprevist, no es tracta d'impartir un curs, sinó d'ajudar uns professionals del nostre mateix àmbit, d'acompanyar-los, però des de fora, amb perspectiva i podent redireccionar-los en els moments precisos i oportuns.

L'assessorament és la modalitat que ara es vol potenciar ja que s'ha vist que és la que més impacte pot tenir en els centres educatius. Aquest tipus de formació permet la reflexió i la capacitat de generar coneixement pedagògic.

L'assessor ha de ser capaç d'identificar i ajudar a identificar situacions determinades i tenir una capacitat de diagnosi per a l'anàlisi de les necessitats sentides i de les motivacions dels docents. Han de saber estar en grup i emprar les estratègies adequades per ajudar el grup.

Tot això que hem esmentat fa que aquesta persona assessora hagi de gaudir d'una certa capacitat de lideratge i que se li reconegui una determinada autoritat. No es guanya l'autoritat només pel títol "d'assessor", sinó que ho haurà de demostrar amb la praxi.

L'assessorament presuposa orientar cap a un procés de reflexió que es basa en la participació. Per això implica un compromís, de manera personal i amb el grup.

MÒDUL 7: PAPER DE L'ASSESSOR. INTERPRETACIÓ DE LA DEMANDA

Veurem un cas pràctic d'un institut de secundària.

L'assessor pot comptar amb altres especialistes que l'ajudin. La Montse ens explica alguna experiència seva que va ser molt delicada, però que va entomar el problema i se'n van sortir.

ASSESSORAR ÉS CREAR UN ESPAI COL·LABORATIU PER COMPARTIR SABERS I EXPERIÈNCIES

• Analitza les demandes de les persones, es situen en la institució es relacionen amb la història del centre.
• Planteja la narració de l'experiència de cada subjecte com un treball d'elaboració subjectiva del canvi.
• Promou l'intercanvi d'experiències , assumint la diversitat d'accions pràctiques existents en la institució.
• Crea noves línies de comunicació amb l'equip per poder assumir la diversitat dels canvis pensats per cada persona.
• Promou l'explicitació de les diferents visions en relació a la noció de canvi com una font de treball.
• Té en compte la idea que les persones som capaces d'aprendre millor a través de la participació, cooperació, implicació i compromís en les noves elaboracions que van emergint en les sessions de treball.
• Interpreta les necessitats de canvi.
• Prioritza les demandes de canvi.
• Fomenta l'alternativa escollida pel grup.
• Guia i acompanya el procés de canvi i al mateix temps revisa, situa, interpreta i aporta nous referents que afavoreixen la contrastació de difererents punts de vista.
• L'avaluació és qualitativa, de cada assistent com una reflexió personal del progrés personal aconseguit.
• Reflexió per part de la institució sobre demanda inicial i resultats obtinguts.
• Té en compte el context, no jutja, intenta acceptar la realitat del problema tal i com és abans de proposar un canvi.

IDEES COMPLEMENTÀRIES: FLEXIBILITAT DE TENDÈNCIES

• Cal crear un espai obert per generar canvis de manera flexible.
• Cal respondre a les necessitats de cada persona segons la sea actitud (dins d'un mateix grup podem trobar persones més disposades a col·laborar i d'altres que necessitaran una empenteta).

En aquest powerpoint podem veure una formació d'assesors:

MÒDUL 7: INTERVENCIÓ ALS CENTRES. ANÀLISI INSTITUCIONAL

ASSESSORAMENT EN UN CENTRE DES DE DIVERSES ÒPTIQUES

El primer que fa un assessor és conèixer el centre on va, els professors... per tant, primer farem una presentació.

Un assessorament és una posada en comú d'uns respecte als altres. S'han d'establir el màxim de relacions. L'assessorament funcionarà més o menys en funció d'aquest grau de coneixença que tindrà l'assessor respecte el centre. Només podem ajudar si sabem el que anem a fer.

La sessió la dividerem en diverses parts: introducció, part pràctica dirigida, explicació de com ha vist el pere l'assessorament, vestirem una teoria, resum, avaluació.

Ell ha muntat la sessió com si fos un petit assessorament, salvant la distància.

INTRODUCCIÓ

• Objectiu

  Tenim un centre: què hi fem? resoldre l'enigma de què hi va a fer l'assessor? Com hi entra?

GLOSSARI:

• AUTONOMIA DE CENTRE: és el model de gestió de centres educatius que estableix la LEC.

Un assessor ha de tenir molt clara l'organització del centre.

• CRP: centre de recursos pedagògics.

Servei educatiu que canalitza la formació del professorat en un territori.

• FORMACIÓ PERMANENT: té per objectiu actualitzar la qualificació professional, millorar les pràctiques educatives, especialment amb el projecte educatiu de cada centre.

  És important que els centres tinguin un pla de formació en el projecte educatiu.

• PLA D'AUTONOMIA DE CENTRE: acord estratègic que signa el departament d'educació amb centres educatius públics amb l'objectiu de millorar els resultats i la cohesió social. És la concreció a cada centre del PMQCE.

• PFC (PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE): la millor i més lògica manera d'organitzar la formació permanent dins d'un pla de millora és l'elaboració d'un pla de formació de cenre. No podem caure en l'error de pensar que una quantitat important de formació és suficient. Sense un fil conductor, basat en els objectius comuns de l'organització escolar, resultarà dispers i poc eficaç. Per això, el pla de formació de centre ha de ser entès com una acció de rellevant transcendència per aconseguir els objectius proposats.

La formació en sí mateixa no és bona, ha de tenir un fil conductor.

La formació que es fa en centres és bo que la marqui el centre.

• PFZ: és el desenvolupament territorial del pla marc de formació.

• PLA MARC DE FORMACIÓPERMANENT 2005-10

• PMQCE (PROJECTE PER LA MILLORA DE QUALITAT DELS CENTRES EDUCATIUS):

  El Departament d' Educació promou el projecte per la millora de la qaualiat dels centres.

• ASSESSORAMENT: modalitat formativa que es realitza en el propi centre i que té com a finalitat col·laborar amnb el professorat del centre a aconseguir els seus objectius com a institució educativa.

El centre marca els objectius i l'assessor s'incorpora en aquest marc. L'important és el centre no l'assessor.

És més fàcil aconseguir els objectius quan el centre té pla de formació.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

ALBET, Jordi; Masó, Pere; irene (2007). La formació permanent del professorat: un projecte de center al servei de la millora educativa.

Http://www.raco.cat/index.php

1. EXERCICI PRÀCTIC

   Acabo de rebre un correu i ens encarreguen un assessorament.

   Tema: Programar per competències bàsiques, en un institut de sant adrià del besòs. La durada és de 30 hores.

   QÜESTIONS

• De manera individual: llegir el text i buscar la paraula, o bé un concepte significativa del text.

  . Programar per Competències ,“tema”.

  . Al centre, en el centre.

  . Nom i població del centre.

  . Telèfon de contacte.

  . Tipologia de formació.

  . 30 hores: normalment els assessorament són de 15 hores, per tant si en té 30 és que té pla d'autonomia de centre (PAC).

Aquestes poques ratlles ens diuen molt del que es demana de l'assessor, hi ha molts elements significatius.

• Què és el primer que faig? Trucar al centre, informar-se sobre el centre

• Qui és el nostre contacte del centre?

Les instruccions diuen que el responsable és el director, o en qui delegui.

Però el reglament orgànic de centres, que és un decret, diu que has de parlar amb el coordinador pedagògic, a secundària. A primària, amb el cap d'estudis.

• quan preparem l'entrevista inicial, quines preguntes significatives haurem de fer?

  . D'on ha sorgit la demanda, del pfz? (4)

  . Què s'espera de la demanda que feu? (4)

  . A quants professors va adreçat? Implicació del claustre. (4)

  . Nombre de professors. (4)

  . Què, quan, com

  . Característiques generals del centre.

Temes importants que no s'han de defugir:

. A qui va dirigida la formació (claustres més difícils o no tant), cal saber l'auditori al qual t'has de dirigir. No hem de ser col·legues, ni som conferenciants.

. Què s'espera de la formació?

En la reunió també hi ha la possibilitat de modificar la demanda de formació. S'ha de sortir de la reunió tenint molt clar on t'has posat i què esperen de tu.

L'objecte principal de l'assessorament és el centre.

L'assessorament és la menys formativa de totes les modalitats, perquè l'assessor serà un acompanyant, es necessita posar-se dins del centre, veure què necessiten i després formar. L'assessor ha de ser dinamitzador.

e) Què hem de conèixer del centre per iniciar la tasca de planificació de la nostra actuació?

. Objectius del centre.

. Cultura de centre.

. Organització.

. Projecte educatiu de centre.

. Context.

. Si el centre té plantejat algun pla per assolir els objectius a través de la formació permanent, per tant, si tenen PFC.

. Si tenen PAC.

2. L'ASSESSORAMENT DES DE DIVERSES ÒPTIQUES:

   - DES DEL CENTRE EDUCATIU:

   . Hem passat de l'assessor-mag al col·laborador.

   . El Projecte de Formació de Centre:

   Els centres han de tenir uns plans de formació de centre, per assolir els seus objectius. La formació ha de ser de centre, no de professorat.

Un centre ha de procurar que hi hagi àmbits comuns de formació, i uns d'àmbits específics.

La formació en centre, pot ser per diversos centres, per exemple per zones educatives, o també entre primària i secundària.

• DES DE L'ASSESSOR

  El pla marc preveu que el departament establirà convenis amb institucions com esl ICE per què siguin els intermediaris de la formació en centre.

  També pot ser directament amb el CRP.

L'assessor està en les accions formatives: visió horitzontal. En canvi la visió de centre és vertical. Ambdues són importants.

S'hi afegeig que els centres que tenen PAC poden tenir formació que demani, o es poden buscar la seva foramció. El departament els prioritza, i ara prioritzarà els que tenen pla de foramció de centre.

Com a assessors, hem de conèixer PAC, PEC I PFC.

MÒDUL 7: L'ASSESSORAMENT DE PROCÉS

EL NOU PAPER DE L'ASSESSOR DE PROCÉS A LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT

L'assessor de procés neix cap als anys 80, i la LOGSE és el paradigma de l'assessor de procés.

PER QUÈ NOU?

• Canvi a la funció i situació i situació del professorat i dels cneres. La pèrdua del monopoli del saber.

  El professor serà acompanyant, no instructor.

• Diferència d'aspecres socials i de l'alumnat.

  La societat delega en la institució escolar.

• Canvi en el coneixement.

• La importància de la col·laboració professional.

  Treball en equip.

  El grup és el que provoca el canvi. Si formo un col·lectiu, l'experiència no es mor.

  Al paradigma pràctic li interessa la innovació del col·lectiu.

• El professorat com a subjecte. Contextos socials d'incertesa i conflicte. Complexitat. Diversitat.

  El paradigma pràctic incorpora la idea de subjecte, l'alumne passa a ser important, la formació està al seu servei, i l'has d'ajudar a construir.

• La tecnologia.

Ángel Pérez: ¿competencias para qué?

És impulsor del paradigma pràctic de l'educació: creació d'assessors, creació dels centres de professors...

articulo asesoramiento

EVIDÈNCIES ACTUALS EN EL TREBALL DE L'ASSESSOR

• Nou concepte de formació permanent i lentitud del canvi en el professorat.

  La funció principal de la formació hauria de ser la d'ajudar al descobriment de la teoria implícita de la pràctica per ordena-la, justificar-la, fonamentar-la, revisar-la i, si fos precís, destruir-la en el context. Remoure el “sentit comú docent”, qüestionar el “coneixement pedagògic vulgar”. Recompondre l'equilibri entre els esquemes pràctics desenvolupats a l'escola i els esquemes teòrics que els sostenen.

  Això és la pràctica reflexiva.

• La formació per si sola és insuficient. És necessari orientació i suport. Canvis en els models organitzatius i de gestió. S'ha de canviar el professorat i el context.

  L'assessorament de procés té per missió canviar el professorat i el context. Per canviar l'educació no val només canviant el professorant, sinó que cal canviar el context. Per tant, el canvi es farà des de dins del centre i això farà canviar el context.

  Si no hi ha lideratge, motivació i recursos (temps i espais) els projectes d'innovació decauen. (Fullan)

• La formació contextualitzada és escassa. Formació unida a projectes... en el centre. Projecte + formació.

  La formació va unida a fer un projecte de canvi.

ESTRATÈGIES D'ASSESSORAMENT

• diagnòstic previ/coneixement de la realitat.

• Unir formació a porjectes.

• Detectar necessitats, problemes...

• dinamitzar el tgrup. Animar

• gestionar recursos.

• Servir de canal de comunicació

• promoure l'aprenentatge, l'autoformació i l'intercanvi. Treball col·laboratiu.

• Promoure l'avaluació formativa i l'autoavaluació.

PERÒ ON?

TRES MODELS D'ASSESSORAMENT

aquests són els tres models acadèmics:

1. Model de consulta o d'adquisicó de serveis (analista i solucionador des de dalt). Intervenció sobre el professorat.

   El model d'adquisicóde serveix és el que per manca de coneixement especialitzat del centre o falta de disponibilitat de recursos i temps s'encarrega a un assessor la proposta o la resolució del problema.

   Modalitats: Conferències, cursos, seminaris, tallers, projectes, etc.

2. Model de doctor-pacient (diagnosticador). Intervenció sobre el professorat.

   L'assessor revisa, diagnostica, identifica àmbits de problemes o mal funcionament del centre, decideix el que cal canviar i ofereix recomanacions per millorar-lo.

   Modalitats: anàlisi de necessitats, de problemes, reunions... propostes de diverses modalitats...

3. Model de procés. Aquí els centres tenen una situació problemàtica, no un problema.

   Un conjunt d'activitats per part d'un assessor a què ajuda el professorat a percebre, comprendre i fer sobre una situació problemàtica que existeix en el centre per millorar la situació tal com la perceben o la defineixen els professors.

   Modalitats: anàlisi de la pràctica, estudis d'aula, observacions, grups de reflexió, grups de treball, projectes, i recerca-acció... i modalitats convencionals si ve al cas.

   Podem introduir una modalitat convencional sempre i quan serveixi per avançar.

   Un assessorament de procés ha de tenir un projecte de canvi i ha de ser llarg en el temps.

COM FER-LO, AMB QUINA METODOLOGIA?

Tenim 3 models teòrics d'assessoRAMENT, però tenim 2 models de metodologia.

1. METODOLOGIA NORMATIVA APLICACIONISTA O D'ASSESSOR EXPERT INFAL·LIBLE.

• Professorat ignorant.

• El coneixement proporciona saber i poder de transmissió.

• Fora de context.

• Accions generalitzadores amb garanties d'èxit i generalització.

• Ortodoxe.

• Solucions d'especialiestes.

• Èmfasi en els continguts. Nocionista.

• Lliçons model.

• Models tancats, que provoquen incomunicació.

2. METODOLOGIA REGULATIVA-DESCRIPTIVA O D'ASSESSOR PRÀCTIC REFLEXIU O DE PROCÉS.

• Professorat intel·ligent.

• Context.

• Importància de variables socials i personals.

• Espais de refelxió i participació (i-a, reflexió i trevball sobre porblemes, necessitats, escolta activa, etc)

• heterodòxia: si a tu et funciona, doncs deu anar bé.

• Inventiva didàctica. Metodologia multivariada. Eines formatives obertes.

• Diversitat de models: no existeix el professor model, o un arquetipus de professor.

NOVA METODOLOGIA FORMATIVA

Assessor expert infalible		Assessor pràctic reflexiu
	obstacles
PROFESSORAT	Evidents i accessibles	PROFESSORAT
diversitat		canvi

PRÀCTICA PRÀCTICA

Biaix confirmatori: tendència del professorat a pensar que sempre les coses bé, que és un bon professinal.