- Reflexió entorn a les cultures existents a l'ensenyament.
- Influència de la cultura del professorat en la formació i desenvolupament professional del professorat.
- Síntesi crítica de les característiques, formes i efectes de la cultura col·laborativa en la formació permanent del professorat.
Màster de Formació de Formadors per a la Formació Permanent del Professorat, de l'ICE de la UB. Curs 2010
divendres, 4 de juny del 2010
MÒDUL 5: LA CULTURA COL·LABORATIVA, a manera de reflexió
dijous, 3 de juny del 2010
MÒDUL 5: ELS SERVEIS EDUCATIUS DEDICATS A LA FORMACIÓ
Veurem on es plasma i qui la porta a terme, qui fa de nexe entre el que necessita el professorat i els ICE o el departament: són els serveis educatius.
Els serveis educatius surten el 1994, amb un decret. El 2005 s'ha passat un esborrany, però no hi ha res més.
Amb la LEC es parla de zones educatives, i plans d'autonomia de centre. Però no se sap res més, però per força hi haurà d'haver una regulació.
Ens han aclarit molts conceptes que no coneixíem, o que no acabàvem de tenir clar. Sobretot ens hem assabentat de què fa cadascú: l'ICE, el CRP, els Serveis Educatius... cadascú té una tasca i ara sabem què podem esperar de cadascun.
Els objectius de la sessió eren:
-Donar a conèixer els diferents serveis i institucions implicades en la formació permanent.
- Relacionar tots els agents implicats.
- Saber les seves funcions.
- Veure la repercussió de la formació en els centres.
Els serveis educatius són òrgans de suport permanent assessorament tècnic i estan constituïts per un equip multiprofessional que dóna servei als centres educatius, al professorat, a l'alumnat, a les famílies en els diferents aspectes relacionats amb l'educació. Els professionals que el componen són: assessors psicopedagògics, assessors d'innovació, formació i recursos perdagògics, assessors en llengua, interculturalitat i cohesió social i treballadors socials.
Pel que fa a la formació, els Serveis Educatius es cuiden del PFZ (Pla de Formació de Zona), per tal de detectar necessitats, planificar activitats elaborar la proposta i fer la gestió i seguiment i valoració global. Els objectius específics que es plantegen són la dinamització i sensibilització, la innovació i la recerca, elsprocessos de millora dels centres, el seguiment qualitatiu i la transferència de la formació.
Pel curs 2010-11, les prioritats temàtiques del PFZ són:
- Llengües estrangeres
- Escola inclusiva
- Aula digital
- Professorat novell
- Aprenentatge competencial de l'alumnat
dimarts, 25 de maig del 2010
MÒDUL 5: ECOLOGIA DE LES EMOCIONS I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
Els conflictes externs, de fet, vénen de dins nostre.
Formem part d'un ecosistema mediambiental, però també psicològic: el que fa tothom del meu entorn m'afecta i el que no fan també afecta l'entorn. Tots som coresponsables del món que tenim.
No busquem culpables i assumim responsabilitats individuals.
Ens llegeix un conte: DESAFÍO.
El conflicte pot ser una oportunitat, perquè pot enriquir el grup. A vegades el conflicte ve del COM es diuen les coses.
Hi ha estratègies per gestionar els conflictes i decidir si estem davant d'un problema o un inconvenient, o d'una oportunitat. És una cosa subjectiva, va en funció de com ho viu cadascú. Hem d'educar en quatre eixos per prevenir els conflictes: l'AUTONOMIA, CREATIVITAT, PACÍFICA, AMOROSA.
Davant del conflicte hem de fer servir l'estratègia de l'assertivitat. Com deia Aristòtil " enfadar-se és molt fàcil, però enfadar-se amb la persona adequada, en el moment adequat, pel propòsit adequat i amb la forma adequada, no ho és."
La Mercè ens mostra com conduir una reunió o uns equips: com preparar-la, com portar-la i què fer després.
- Abans de la reunió hem de preparar els continguts, la documentació i ens hem de preparar a nivell psicològic i emocional.
- Durant la reunió hem de rebre i saludar els assistents, començar puntuals, fixar horaris, cohesionar el grup, donar reforços positius, fer resums o conclusions, clarificar aspectes, agrair el temps, l'esforç i les aportacions.
- En acabar la reunió cal enviar el més aviat possible el resum del treballat, personalitzant la salutació final, demanar propostes per a la propera reunió.
La Mercè ens parla de l'ecologia emocional, que simbolitzem amb aquest logo.
dissabte, 22 de maig del 2010
MÒDUL 5: LES DINÀMIQUES GRUPALS I EL TREBALL EN EQUIP
Parlarem del treball en equip o col·laboratiu. L'aprenentatge és una construcció social i es pot plantejar de moltes maneres: classe magistral, posar el pes al grup...
FORMACIÓ I GRUP
L'eficàcia de la formació en el sí de les organitzacions té el repte en l'adequada dinamització dels grups humans que conformen cada unitat formativa.
El grup de la formació és una realitat viva, socialment construïda a partir de les actuacions personals i de les interrelacions grupals.
És un lloc d'interacció entre iguals i de construcció cooperativa del coneixement a través del diàleg i la creació d'una comnitat d'aprenentatge.
El punt fort en la formació s'ha de posar en la construcció de coneixement, no en el contingut, perquè en la formació entre iguals tothom ja sap moltes coses o les pot buscar. S'ha de crear un bon clima en el grup, motivar-los, les relacions humanes són les que valen. Es produirà més aprenentatge a través de les interrelacions, i per tant s'ha de posar èmfasi en la dinamització.
La dinamització grupal es converteix en un potent instrumentper l'eficàcia de la formació. S'ha d'entendre qeu els grups estan integrats per persones concretes, amb les seves aspiracions i finalitats, amb les seves característiques individuals i idiosincràtiques, que es relacionene entre sí i que són les que possibiliten l'existència d'aquesta mateixa comunitat social i organitzada qeu és el mateix grup de formació. El resultat final depèn de la interacció del grup: et pots preparar molt la sessió, però el grup ho condicionarà tot. La formació depèn de la dinàmica que s'establirà en el grup.
En la formació permanent no pots posar-te per sobre, l'objectiu no és fer el teu discurs, sinó l'aprenentage entre iguals.
CARLES MARCELO presenta un esquema:
ÈMFASI EN EL GRUP
TREBALL EN EQUIP
seminaris, dinàmiques cursos de grup
AMB COMPANYS PER UN MATEIX
aprenentatge informal autoformació
ÈMFASI EN LA PERSONA
Depèn d'on posem lèmfasi, tenim un tipus d'aprenentatge o un altre.
El treball en equip té sentit quan posem l'èmfasi en el grup.
TREBALL EN EQUIP: FORMA GENUÏNA DEL TREBALL COL·LABORATIU
Modalitat d'articular les activitats d'un grup humà entorn a objectius comuns.
Forma especia d'organització que se centra en l'ajuda mútua entre participants d'una mateixa unitat social, ja sigui estable o ad hoc.
GRUP EQUIP
EVOLUCIÓ TREBALL: NO ho he de canviar per OBJECTIU
Menys de 4 persones no és un equip i més de 7 ja és multitud.
Un equip es caracteritza per ser un grup de persones que es conforma de forma estable o no i tenen un objectiu de producció. Si som molts no es operatiu. Les reunions no són treball en equip. La reunió és una part del treball en equip.
Un equip de cicle no és un equip, sinó una unitat organitzativa.
És bo el treball en equip? Sí
S'ha de treballar sempre en equip? Quasi mai. Només es justifica el treball en equip si és eficaç.
Però en la formació permanent sí que podem fer treball en equip si aconseguim fer equips eficaços.
Un centre educatiu té per objectiu l'educació, l'escola no pot ser un club d'amics, no cal que ens portem bé a la força, però s'ha de treballar en equip. Pel treball en equip cal eficàcia per aconseguir els objectius, i la bona comunicació i relació ho pot facilitar, però no és imprescindible. La confiança sí que ajuda al treball en equip.
Avantatges del reball en equip:
Afavoreix la implicació.
Desenvolupa el companyerisme.
Promou solucions eficaces.
S'apropen actituds i facilita el consens
REQUISITS DEL TREBALL EN EQUIP:
Objectiu comú de producció: la reunionitis no sempre provoca eficàcia. La reflexió és bona si produeix eficàcia i ajuda a aconseguir l'objectiu.
Nombre reduït de participants.
Organització específica i coordinació.
Es basa en el treball individual: no hi ha treball en equip si no hi ha treball individual. Només reunint-se no es produeix, abans de la reunió s'ha d'haver treballat individualment.
Unitat i totalitat: es més que la suma.
Treball en equip es basa en la unitat i en la totalitat, no és només una simple suma. La simple suma no modifica res, el treball en equip ha d'augmentar el coneixement. Això requereix molta feina i temps.
Compromís personal, implicació
Tres àmbits o factors:
Un grup humà es converteix en equip si s'acompleixen tres requisits:
Factors constituents Funcions de l'equip:
1. Objectius producció
2. Relacions interpersonals facilitació (dinàmica de grups: el rol és el forat que trobes en un equip o un grup. En un equip totes les persones han de poder tenir el seu rol).
3. Metodologies de treball regulació (implica regles, normes, un costum de fer).
En educació tenim unitats organitzatives, no equips. El millor és fer equips ad hoc, expressament per a aconseguir els objectius, aleshores es busca les persones adients. El que constitueix l'equip és l'objectiu.
HEM FET EL JOC DELS ASTRONOAUTES, EN GRUP
El treball en equip vol lleieltat, no unanimitat.
Tots hem canviat els acords de grup i no els hauríem d'haver canviat.
La confiança no es genera a base de la deslleieltat.
Normalment el treball grupal millora l'individual. Només 2 motius poden fer empitjorar: l'atzar o que un individu té millor informació que la resta i li ha empitjorat. Però pot passar que el grup no ha estat equip perquè no ha estat capaç de valorar les aportacions d'aquest membre.
El treball en equip serveix per millorar la qualitat del producte i ja està.
El temps en grup es multiplica, és car en temps, en esforç, en diners... per això les empreses privades utilitzen el treball en equip poc.
S'ha de treballar en equip per millorar la qualitat del producte, si no no serveix per res. Per tant, poques vegades s'ha de treballar en equip.
S'ha de ser lleial a l'equip.
Característiques de treball en equip:
No necessàriament tot el grup de treball suposa treball en equip.
Rigor: el meu treball afecta al resultat de tots.
Eficàcia: millora la qualitat.
Costós: la simple suma a priori no implica millora ni més eficàcia, però sí que requreix més temps i esforç.
Lleieltat: requereix fidelitat, respectar l'equip.
Singularitat: no tots els membres d'un equip tenen les mateixes cracterístiques ni actuen de la mateixa manera. S'ha d'esperar aportacions diferents dels diversos membres.
Qui gestiona ha de saber trobar que tothom pugui dir la seva i pugui fer les seves aportacions.
Sinergia: un equip de treball no és necessàriament millor perquè aquest estigui format per bons integrants.
En el treball en equip una qüestió fonamental és el temps i la gestió del temps. Tota tasca té un temps, no per dedicar més temps surt millor el resultat. Quasi sempre qui dedica més temps pren decisions pitjors.
Un equip ha d'estar coordinat: que es faci el treball, que algú no parla d'altres coses, que tothom pugui intervenir i ningú manipuli la paraula, controlar el temps.
Ha de modificar i millorar el treball individual.
Iimplica interdependència entre els integrans: la interacció, la col·laboració, la solidaritat, així com la negociació per arribar a acords.
Exigeix una comunicació fluïda entre les persones, basada en relacions de confiança i de recolzament mutu.
Se centra en esl aspectes sinèrgics.
És imprescindible fixar normes de trball i porcediments comuns, que inclouen:
- planificació (què, per a què)
- delimitació de responsablilitats (qui)
- temporalització (quan)
- atribució de recursos (amb què)
- metodologia (com)
- avaluació dels resultats (com ha anat).
Les decisions en equip s'han de prendre per consens informats tècnics.
Podem llegir:
Peter Drucker
CLAUS FUNCIONALS:
Un equip funciona bé quan hi ha:
- COMPLEMENTARIETAT
- COORDINACIÓ
- COMUNICACIÓ
- CONFIANÇA
- COMPROMÍS
dimarts, 18 de maig del 2010
MÒDUL 5: LIDERATGE I ANIMACIÓ EN LA FORMACIÓ
L'assessorament l'entenem com un procés d'acompanyament consentit. El grup haurà d'avançar en el sentit que havíem acordat. L'assessor ha de tenir alguna mena d'autoritat, si vol tenir influència en el grup. L'autoritat la dóna:
El càrrec,
La bona pràctica professional,
Pel coneixement (la persona en sap i es veu que el que fa els és útil i pertinent),
Pel carisma personal i capacitat de lideratge o autoritat personal,
Autoritat d'oportunitat (hem de fer servir els factors circumstancials que ens siguin a favor: els moments, les sistuacions, les companyies).
Autoritat de proximitat: influeixo en un grup perquè m'associen a una persona que té credibilitat.
La manera com liderem un grup té a veure amb com sóc jo, com és el grup i pel context. La concurrència d'aquests tres elements donarà un estil:
Més directiu
Més relaxat, més democràtic
L'estil canviarà si algun dels tres elements es modifica.
L'èxit pot venir de l'assessor, però segurament serà pel grup i pel context.
Tota acció d'acompanyament té 4 passos:
Determinar l'objectiu
Determinar metodologia
Avaluació formativa
Avaluació sumativa
| | progagonisme | protagonisme | protagonisme | Protagonisme laisser faire | protagonisme |
| objectius | assessor | assessor | En comú (negociar) | Grup | ningú |
| metodologia | assessor | Grup/ en comú(el grup i l'assessor) | grup | grup | ningú |
| Avaluació f. | assessor | Grup/ en comú | grup | grup | ningú |
| Avaluació s. | assessor | assessor | En comú | grup | ningú |
| | | | Aquesta seria la situació ideal | | |
participació Participació participació
On estarà situat l'assessor dependrà dels tres factors anteriors: jo, el grup i el context.
AQUÍ ENS HA PARLAT DE COM PALIAR LES RESISTÈNCIES, que ja havia parlat en una altra sessió. 11 maneres d'intentar paliar-ho.
BLAKE I MOUTON estableixen uns diversos estils de direcció. Fem un exercici per veure-ho. Ells proposen una graella de la direcció: MANAGERIAL GRID.
Quan es constitueix un grup per fer una feina, una tasca professional. La persona que coordina el grup ha d'ajudar al grup a avançar cap a l'objectiu professional que es proposen. El grup, però, ha d'avançar en el camí que el portarà a gaudir de bones relacions interpersonals: bon ambient, sentiments reconeguts, part afectiva relacional personal. Qui dirigeix un grup ha de procurar que avanci la feina, però que la part afectiva també es tingui present.
Estil 1.9: poc interessat per la feina i molt interessada en el bon clima.
Objectius persones
1 9 : persona interessada en el bon clima, és acceptat pel grup.
9 1 : posa més èmfasi en la feina, rigor, organització, capacitat alta de treball, posa menys feina en les relacions personals. Persona freda, educada, distant.
1 1: poc interès per la feina i pel grup. Persona que dirigeix a base de reglaments. El seu suport és la normativa, dóna seguretat administrativa al grup.
9 9: alt interès en la feina, i alt interès en el grup. Vol el treball en equip, participació.
5 5: propi de persones que porten pocs anys en un càrrec. Situació de trànsit. Persones que debuten i no tenen prou confiança, s'estan situant.
Podem tenir una tendència 1.9, però les circumstàncies poden fer que hi hagi un trànsit, per exemple al 9.1, quan comença el curs i després puc passar al 1.9.
dijous, 13 de maig del 2010
MÒDUL 5: LES CULTURES A L'ENSENYAMENT. DESENVOLUPAMENT DE LA CULTURA COL·LABORATIVA
LA CULTURA COL·LABORATIVA
GUIÓ: (Jaume Martínez)
En quina teoria es basa en la cultura col·laborativa?
La col·laboració en l'anàlisi de l'estructura en el treball.
La formació del professorat es troba en una cruïlla: el camí de l'alienació i l'altre és el de l'emancipació.
El camí de l'alienació: l'alumne rep coneixement, li dicten, apunta i s'examina, però està totalment allunyat de l'experiència.
Aquí no hi cap la col·laboració, és la lògica de la individuació.
El camí de l'alienació estaria en contra de la col·laboració, sinó que ens individualitza.
El camí de l'emancipació: nosaltres podem contribuir.
Té diverses condicions:
Desig militant: un ha de voler canviar, crear situacions, buscar, problematitza la pràctica i formula preguntes. És la recerca d'un altre, es redefiniex la identitat col·lectiva.
Partir de si: parteix del jo subjecte d'experiència i un saber, i des d'allà vull saber, descobrir...
Així la formació és aprendre a llegir i pensar l'ensenyament des de dins del propi ensenyament.
Aquest saber se situa en la pràctica i la qüestiona.
El valor del col·lectiu: aprenem junts, intercanviant.
La col·laboració com a laboratori de desenvolupament professional i transformació social.
La cultura de la col·laboració és una trobada per a construir coneixement. Es fa viva quan em fa més lliure.
El camí del coneixement té una cruïlla i en aquesta cruïlla ens preguntem: quina és la relació dels objectes del coneixement?
La hipotesi: la cultura de col·laboració només és si és una cultura d'emancipació.
