MÒDUL TRANSVERSAL D'EXPERIÈNCIES

Reflexió entorn de les següents experiències:

• Experiència de comunicació.
• Experiència del Pla de formació de centre.
• Experiència de metodologia.
• Els serveis educatius dedicats a la formació.
• Experiència d'avaluació (autoavaluació).

El resum de cada experiència l'he fet en cada mòdul corresponent. L'experiència de comunicació es va suspendre per la nevada.

Ha estat molt enriquidor que cada mòdul s'acabés amb una experiència concreta per il·lustrar-lo. Tots m'han aportat aspectes que m'han servit o que em serviran, però en vull destacar alguns d'aquests aspectes.

Especialment aclaridora la sessió sobre els serveis educatius dedicats a la formació. És cert que des de els centres tenim un cert desconeixement de tots aquests organismes amb qui podem treballar. I desconeixem també una sèrie de professionals que poden ajudar-nos en la nostra tasca. A voltes només tenen relació amb una persona de l'equip directiu i la resta de claustre no sabem que hi podem comptar. Va anar molt bé que ens expliquessin com els centres podem disposar d'aquests serveis.

Pel que fa a la formació, cada centre ha de tenir el seu pla de formació de centre, i a través dels serveis educatius, es gestionarà la formació que s'atorgarà a cada un d'ells en funció d'aquest pla. Però el problema ve quan la direcció estableix unilaterament aquest pla de formació, sense tenir en compte les necessitats que li pugui transmetre la resta de claustre. Aleshores la formació que es demana a voltes no correspon a aquestes necessitats sentides, sinó a un pla que ha pensat només la direcció. El formador quan arribi a aquest centre es trobarà amb aquesta situació, potser que una part del professorat que està apuntat al curs no hi és de bon grat. Aleshores tindrà l'objectiu d'intentar superar les reticències d'aquestes persones i poder treure el suc que correspongui al curs.

Aquest formador podrà emprar una metodologia que apliqui la reflexió, tal i com vàrem fer amb la Laura Farró. També va ser una sessió especial la de la pràctica reflexiva. Ens va endinsar en la utilització del portafoli com a eina per a realitzar aquesta reflexió: una part analítica, una de desenvolupament i una de redescripció. Amb aquestes tres fases un formador, o un alumne, pot reflexionar primer sobre on es troba en la seva formació; després hi ha tota la fase de desenvolupament en què es porta a terme la formació, els aprenentatges; i l'última fase serveix per veure tot el que s'ha après, per saber què cal canviar, què faries diferent, què hi afegiries. I el procés pot tornar a començar, no para mai. Així és com un pot millorar, en la manera com fa la formació, per exemple.

Finalment vull destacar l'experiència d'avaluació que ens va explicar en Joan Domènech. Ens va explicar tot el procés que han seguit en un centre de primària per fer una autoavaluació, i ja van pel quart curs. Aquest és l'aspecte que més m'ha sorprès perquè crec que quatre anys potser són massa anys. Trobo que hauria de ser un procés més ràpid per tal que fos més eficaç.

Del camí que varen seguir per preparar l'autoavaluació destaco el que en Joan ens va remarcar: no podien fer servir instruments d'avaluació externs o que ja existissin, sinó que havien de construir els seus propis instruments. D'altra banda havien d'implicar tot el claustre per tal que consideressin que l'avaluació era necessària i se'n sentissin còmplices i compromesos. Només així l'avaluació pot tenir èxit, si és sentida com a necessària, si es concep com a una eina que pot ajudar a millorar, i no si es concep com una eina de fiscalització.

MÒDUL 6: EXPERIÈNCIA AVALUACIÓ

Una experiència d'autoavaluació

Per què van decidir fer una autoavaluació i per què varan triar un model concret:

• Contradicció entre avaluació interna i avaluació externa: no estan aclarits aquests termes. En el procés de cultura d'un centre no serveix només una avaluació externa, perquè no implica decisions, sinó que es dedica quasi a l'anàlisi i la diagnosi.
  
• Els interessa propiciar una cultua de l'avaluació a la pròpia escola, per tant té sentit fer una avaluació interna i els professors entenguin que l'avaluació té un sentit per la seva millora.
• L'avaluació no té sentit desvinculada de la construcció de l'equip docent.
• L'aula i l'equip docent han de ser espais de comunicació i aprenentatge. Es produeix una simbiosi entre model d'aprenentatge i model d'avaluació.

En un pla d'avaluació té tanta importància el procés com el resultat, perquè és el que fa que l'equip s'impliqui, hi trobi sentit, i canviï la seva cultura de centre.

La idea seria que cada centre es fes la seva autoavaluació i es construís el seu model.

PROCÉS:

Hi ha uns quants requisits previs:

• Mínim consens entre l'equip.
• Triar els àmbits que s'han d'avaluar i van definir-ne 4: aula, mestres, família i comunitat.
  
• Relat inicial: peça clau de tot el procés i va sorgir de les primeres sessions. Van fer un document en què cadascú posava el que creia que s'havia d'avaluar. Era el punt de partida sobre el que feien l'instrument.
• Definir els aspectes que avaluarien.

ELABORACIÓ DEL QÜESTIONARI:

Es van agafar tots els relats inicials i se'n va fer el buidat i surt una categorització. despres van intentar fer el qüestionari amb els ítems i reduir-lo perquè no fos massa llarg. Amb aquest instrument van fer el primer pas: passar l'instrument a tot el claustre. Veure les respostes i classificar en punts forts i febles, uns aspectes a millorar i aquests aspectes es van incorporar en el pla del curs següent. I durant aquest curs han revisat aquests aspectes que havien de millorar. Si es fes un segon pla d'autoavaluació voldrà dir refer l'instrument, perquè amb tot el procés han passat 4 anys i s'ha canviat gent, ... El resultat d'això ha estat que la gent li veu sentit i així es veu què cal millorar.

CONCLUSIONS:

• Avaluació: caràcter individual però fer-la en caràcter col·lectiu.
• L'avaluació del professorat, ho és també del centre.
• Combinar avaluació, acollida, organització: s'ha de tenir una visió global.
• El model d'aula és el model d'equip.
• La concepció del model d'aula condiciona la concepció del model d'avaluació.
• Crear climes de confiança són bàsics per iniciar processos d'avaluació, de canvis.
• La funció de l'assessor és un acompanyant, respectuosa amb els processos. No explica el que s'ha de fer, sinó que intenta construir a partir del que veu, intenta anar més enllà.
• Molt important els acords previs.

MÒDUL 5: ELS SERVEIS EDUCATIUS DEDICATS A LA FORMACIÓ

Veurem on es plasma i qui la porta a terme, qui fa de nexe entre el que necessita el professorat i els ICE o el departament: són els serveis educatius.

Els serveis educatius surten el 1994, amb un decret. El 2005 s'ha passat un esborrany, però no hi ha res més.

Amb la LEC es parla de zones educatives, i plans d'autonomia de centre. Però no se sap res més, però per força hi haurà d'haver una regulació.

Ens han aclarit molts conceptes que no coneixíem, o que no acabàvem de tenir clar. Sobretot ens hem assabentat de què fa cadascú: l'ICE, el CRP, els Serveis Educatius... cadascú té una tasca i ara sabem què podem esperar de cadascun.

Els objectius de la sessió eren:

-Donar a conèixer els diferents serveis i institucions implicades en la formació permanent.

- Relacionar tots els agents implicats.

- Saber les seves funcions.

- Veure la repercussió de la formació en els centres.

Els serveis educatius són òrgans de suport permanent assessorament tècnic i estan constituïts per un equip multiprofessional que dóna servei als centres educatius, al professorat, a l'alumnat, a les famílies en els diferents aspectes relacionats amb l'educació. Els professionals que el componen són: assessors psicopedagògics, assessors d'innovació, formació i recursos perdagògics, assessors en llengua, interculturalitat i cohesió social i treballadors socials.

Pel que fa a la formació, els Serveis Educatius es cuiden del PFZ (Pla de Formació de Zona), per tal de detectar necessitats, planificar activitats elaborar la proposta i fer la gestió i seguiment i valoració global. Els objectius específics que es plantegen són la dinamització i sensibilització, la innovació i la recerca, elsprocessos de millora dels centres, el seguiment qualitatiu i la transferència de la formació.

Pel curs 2010-11, les prioritats temàtiques del PFZ són:

• Llengües estrangeres
• Escola inclusiva
• Aula digital
• Professorat novell
• Aprenentatge competencial de l'alumnat

La formació en centre ha de ser coherent amb el pla de formació de centre i prioritzar la formació relacionada amb objectius del pla de centre.

Aquesta planificació es fa per períodes de 3 anys, i se'n preveu una avaluació de l'aprofitament i la transferència per part de la persona formadora i de l'equip directiu, en col·laboració amb la inspecció. L'aprofitament de la formació fa referència al professorat; la transferència fa referència al centre educatiu i l'impacte fa referència a l'alumnat.

La modalitat preferent que es proposa és l'assessorament, però també els tallers en centre i grups de treball en centre.

Cada vegada s'aposta més perquè el centre pugui aportar recursos propis, i a respectar les propostes de persones formadores per part dels centres.

MÒDUL 4: PRESENTACIÓ EXEMPLES DE PROJECTES

L'ALUMNAT AMB CONDUCTES PERTORBADORES: REPTES I ABORDATGE.

PROJECTE D'INNOVACIÓ FORMATIVA

Finalitat i objectius:

1. generar espais per comparatir.

2. Treballen xarxa, en equip en xarxa de la població.

3. Cultura col·laborativa entre els professionals.

PLANTEJAMENT DEL PROJECTE

- nivell1: seminari. Creació d'un marc teòric. Creació de vincles professionals per equips com a comunitats de treball i aprenentatge.

- nivell 2: grup de treball

Explicar la metodologia de construcció de casos en el treball d'alumnes amb conductes pertorbadores.

Construir un grup de treball on aplicar la metodologia de construcció de casos en el treball amb alumnes amb conductes pertorbadores.

- nivell 3: assessorament

Vinculat al centre.

Assessoraments a la pràctica en els centres educatius sota demanda dels centres, per tal de fer un acompanyament als participants dels continguts de la formació en els propis centres.

Ens apropen a la modalitat de formació del GRUP DE TREBALL en centre. És una modalitat que permet la reflexió als diferents agents educatius sobre les condicions del cas, una idea compartida sobre què li pot passar a un alumne, i les maneres de tractar-lo a partir dels relats produïts per l'equip.

La finalitat del procés és construir unrelat que ens ajudi a entendre la situació i faciliti la presa de decisions a l'hora de dissenyar una resposta educativa, formativa i terapèutica que sigui una eina per a afrontar el malestar de l'alumne en el marc de la institució i l'aula.

L'àmbit d'intervenció del grup de treball seran els centres educatius i tots els agents que intervenen en els casos tant en l'entorn educatiu, sanitari i social del mateix municipi.

Com a objectius, es proposa:

• Posar en contacte als diferents professionals que intervenen en el cas afavorint la col·laboració i el treball conjunt.
• Analitzar conjuntament la realitat de l'alumne amb dificultats.
• Crear una xarxa de coordinació dels diferents serveis.
• Generar visions compartides que possibilitin pensar conjuntament la resposta educativa afavorint la coresponsabilitat.

Aquesta modalitat formativa parteix de l'anàlisi de casos a partir de la narrativa del cas elaborada a partir d'un guió compartit i un guió per a la construcció. Està basat en el consens, per tant, cal arribar a aquest consens.

MÒDUL 4: UNA REFLEXIÓ SISTEMATITZADA SOBRE LA PRÀCTICA PER A LA MILLORA PROFESSIONAL

LA PRÀCTICA REFLEXIVA, UN MODEL DE FORMACIÓ REALISTA

Amb la Laura Farró ens iniciem en la pràctica reflexiva com a model de formació. La nostra reflexió la portarem a terme a través d'un portafoli que té 3 parts: la inicial o d'anàlisi, la intermèdia o contrast i la final o de redescripció.

En la fase d'anàlisi ens hem fixat en quin moment ens trobem respecte a la formació, i en quin és el riu del nostre aprenentatge. També hem posat uns mots claus per definir UNA BONA ACCIÓ FORMATIVA. Nosaltres hem pensat que una bona acció formativa ha de ser pràctica, competencial, comunicativa i col·laborativa i ha de tenir uns objectius clars.

En la fase de contrast fem una metareflexió:

En llenguatge metafòric connectem amb:

El Jo persona: els nostres records, les nostres experiències i emocions, les nostres creences (idees acompanyades per un sentiment de certesa).

La pràctica reflexiva parteix de l'experiència i la pràctica, perquè busca un aprenentatge significatiu, és a dir, aquell que treballa conjuntament la part del cervell pensant i la part emocional.

En la fase de redescripció revisem el portafoli inicial, el comparem amb l'intermedi i escric el contrast entre les meves idees, les idees dels altres i el plantejament de pràctica reflexiva respecte a una bona formació. Reviso el primer mapa mental sobre la bona formació i el reviso: què canvio?, què afegeixo?, què trec? què amplio?

També ens hem de plantejar com materialitzar les modificacions en la meva pràctica. Entre tots revisem i refem el mapa sobre la bona formació.

Hem aplicat la pràctica reflexiva a la sessió i ha estat molt interessant i enriquidor.

MÒDUL 3: EXPERIÈNCIES DE PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE

Fem una mica de sessió de comunicació, que havíem de fer el dia 9 març. Fem un exercici: n'hi ha 3 a fora. Els hem de donar les ordres per fer una T amb uns papers, però no podem dir-li directament.

En la comunicació cal preguntar i respondre, la retroalimentació va bé per tal que la comunicació sigui eficaç. És difícil comunicar ben bé el que volem dir.

Quan es fa un assessorament a centre es fa una entrevista prèvia, en què hi ha part de l'equip directiu. Abans d'anar al centre, es rep un full de demanda de formació, en què hi ha les dades del centre, nº de persones de claustre, nº de persones que volen fer la formació, d'on sorgeix la necessitat de formació, l'objectiu.

En funció de la formació, necessitarem saber unes coses concretes.

Per què serveix la 1ª entrevista?

Per conèixer el centre, per veure el nivell on estan del que demanen, perspectives...

EXEMPLE

claustre 25-30 profes

15 profes volen fer la formació

la necessitat surt del claustre

tutelatge per l'adquisició de les competències bàsiques.

Hem de preparar o fer l'entrevista per saber coses: l'Agnès dóna un rol a 3 persones, director, coordinador pedagògic i assessor.

ACTIVITAT ON LINE

Penjarà una demanda de formació i em d'omplir una taula amb una sèrie de qüestions.

Després hi ha un desfasse entre l'entrevista amb l'ED i la primera sessió. Per això demanarà programar la primera sessió per esbrinar què volen.

Dissenyem una pràctica: