- Experiència de comunicació.
- Experiència del Pla de formació de centre.
- Experiència de metodologia.
- Els serveis educatius dedicats a la formació.
- Experiència d'avaluació (autoavaluació).
Màster de Formació de Formadors per a la Formació Permanent del Professorat, de l'ICE de la UB. Curs 2010
dijous, 15 de juliol del 2010
MÒDUL TRANSVERSAL D'EXPERIÈNCIES
dijous, 1 de juliol del 2010
MÒDUL 6: EXPERIÈNCIA AVALUACIÓ
- Contradicció entre avaluació interna i avaluació externa: no estan aclarits aquests termes. En el procés de cultura d'un centre no serveix només una avaluació externa, perquè no implica decisions, sinó que es dedica quasi a l'anàlisi i la diagnosi.
- Els interessa propiciar una cultua de l'avaluació a la pròpia escola, per tant té sentit fer una avaluació interna i els professors entenguin que l'avaluació té un sentit per la seva millora.
- L'avaluació no té sentit desvinculada de la construcció de l'equip docent.
- L'aula i l'equip docent han de ser espais de comunicació i aprenentatge. Es produeix una simbiosi entre model d'aprenentatge i model d'avaluació.
- Mínim consens entre l'equip.
- Triar els àmbits que s'han d'avaluar i van definir-ne 4: aula, mestres, família i comunitat.
- Relat inicial: peça clau de tot el procés i va sorgir de les primeres sessions. Van fer un document en què cadascú posava el que creia que s'havia d'avaluar. Era el punt de partida sobre el que feien l'instrument.
- Definir els aspectes que avaluarien.
CONCLUSIONS:
- Avaluació: caràcter individual però fer-la en caràcter col·lectiu.
- L'avaluació del professorat, ho és també del centre.
- Combinar avaluació, acollida, organització: s'ha de tenir una visió global.
- El model d'aula és el model d'equip.
- La concepció del model d'aula condiciona la concepció del model d'avaluació.
- Crear climes de confiança són bàsics per iniciar processos d'avaluació, de canvis.
- La funció de l'assessor és un acompanyant, respectuosa amb els processos. No explica el que s'ha de fer, sinó que intenta construir a partir del que veu, intenta anar més enllà.
- Molt important els acords previs.
dijous, 3 de juny del 2010
MÒDUL 5: ELS SERVEIS EDUCATIUS DEDICATS A LA FORMACIÓ
Veurem on es plasma i qui la porta a terme, qui fa de nexe entre el que necessita el professorat i els ICE o el departament: són els serveis educatius.
Els serveis educatius surten el 1994, amb un decret. El 2005 s'ha passat un esborrany, però no hi ha res més.
Amb la LEC es parla de zones educatives, i plans d'autonomia de centre. Però no se sap res més, però per força hi haurà d'haver una regulació.
Ens han aclarit molts conceptes que no coneixíem, o que no acabàvem de tenir clar. Sobretot ens hem assabentat de què fa cadascú: l'ICE, el CRP, els Serveis Educatius... cadascú té una tasca i ara sabem què podem esperar de cadascun.
Els objectius de la sessió eren:
-Donar a conèixer els diferents serveis i institucions implicades en la formació permanent.
- Relacionar tots els agents implicats.
- Saber les seves funcions.
- Veure la repercussió de la formació en els centres.
Els serveis educatius són òrgans de suport permanent assessorament tècnic i estan constituïts per un equip multiprofessional que dóna servei als centres educatius, al professorat, a l'alumnat, a les famílies en els diferents aspectes relacionats amb l'educació. Els professionals que el componen són: assessors psicopedagògics, assessors d'innovació, formació i recursos perdagògics, assessors en llengua, interculturalitat i cohesió social i treballadors socials.
Pel que fa a la formació, els Serveis Educatius es cuiden del PFZ (Pla de Formació de Zona), per tal de detectar necessitats, planificar activitats elaborar la proposta i fer la gestió i seguiment i valoració global. Els objectius específics que es plantegen són la dinamització i sensibilització, la innovació i la recerca, elsprocessos de millora dels centres, el seguiment qualitatiu i la transferència de la formació.
Pel curs 2010-11, les prioritats temàtiques del PFZ són:
- Llengües estrangeres
- Escola inclusiva
- Aula digital
- Professorat novell
- Aprenentatge competencial de l'alumnat
dimarts, 11 de maig del 2010
MÒDUL 4: PRESENTACIÓ EXEMPLES DE PROJECTES
L'ALUMNAT AMB CONDUCTES PERTORBADORES: REPTES I ABORDATGE.
PROJECTE D'INNOVACIÓ FORMATIVA
Finalitat i objectius:
generar espais per comparatir.
Treballen xarxa, en equip en xarxa de la població.
Cultura col·laborativa entre els professionals.
PLANTEJAMENT DEL PROJECTE
- nivell1: seminari. Creació d'un marc teòric. Creació de vincles professionals per equips com a comunitats de treball i aprenentatge.
- nivell 2: grup de treball
Explicar la metodologia de construcció de casos en el treball d'alumnes amb conductes pertorbadores.
Construir un grup de treball on aplicar la metodologia de construcció de casos en el treball amb alumnes amb conductes pertorbadores.
- nivell 3: assessorament
Vinculat al centre.
Assessoraments a la pràctica en els centres educatius sota demanda dels centres, per tal de fer un acompanyament als participants dels continguts de la formació en els propis centres.
Ens apropen a la modalitat de formació del GRUP DE TREBALL en centre. És una modalitat que permet la reflexió als diferents agents educatius sobre les condicions del cas, una idea compartida sobre què li pot passar a un alumne, i les maneres de tractar-lo a partir dels relats produïts per l'equip.
La finalitat del procés és construir unrelat que ens ajudi a entendre la situació i faciliti la presa de decisions a l'hora de dissenyar una resposta educativa, formativa i terapèutica que sigui una eina per a afrontar el malestar de l'alumne en el marc de la institució i l'aula.
L'àmbit d'intervenció del grup de treball seran els centres educatius i tots els agents que intervenen en els casos tant en l'entorn educatiu, sanitari i social del mateix municipi.
Com a objectius, es proposa:
- Posar en contacte als diferents professionals que intervenen en el cas afavorint la col·laboració i el treball conjunt.
- Analitzar conjuntament la realitat de l'alumne amb dificultats.
- Crear una xarxa de coordinació dels diferents serveis.
- Generar visions compartides que possibilitin pensar conjuntament la resposta educativa afavorint la coresponsabilitat.
dimarts, 4 de maig del 2010
MÒDUL 4: UNA REFLEXIÓ SISTEMATITZADA SOBRE LA PRÀCTICA PER A LA MILLORA PROFESSIONAL
LA PRÀCTICA REFLEXIVA, UN MODEL DE FORMACIÓ REALISTA
Amb la Laura Farró ens iniciem en la pràctica reflexiva com a model de formació. La nostra reflexió la portarem a terme a través d'un portafoli que té 3 parts: la inicial o d'anàlisi, la intermèdia o contrast i la final o de redescripció.
En la fase d'anàlisi ens hem fixat en quin moment ens trobem respecte a la formació, i en quin és el riu del nostre aprenentatge. També hem posat uns mots claus per definir UNA BONA ACCIÓ FORMATIVA. Nosaltres hem pensat que una bona acció formativa ha de ser pràctica, competencial, comunicativa i col·laborativa i ha de tenir uns objectius clars.
En la fase de contrast fem una metareflexió:
En llenguatge metafòric connectem amb:
El Jo persona: els nostres records, les nostres experiències i emocions, les nostres creences (idees acompanyades per un sentiment de certesa).
La pràctica reflexiva parteix de l'experiència i la pràctica, perquè busca un aprenentatge significatiu, és a dir, aquell que treballa conjuntament la part del cervell pensant i la part emocional.
En la fase de redescripció revisem el portafoli inicial, el comparem amb l'intermedi i escric el contrast entre les meves idees, les idees dels altres i el plantejament de pràctica reflexiva respecte a una bona formació. Reviso el primer mapa mental sobre la bona formació i el reviso: què canvio?, què afegeixo?, què trec? què amplio?
També ens hem de plantejar com materialitzar les modificacions en la meva pràctica. Entre tots revisem i refem el mapa sobre la bona formació.
Hem aplicat la pràctica reflexiva a la sessió i ha estat molt interessant i enriquidor.
dimarts, 13 d’abril del 2010
MÒDUL 3: EXPERIÈNCIES DE PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE
Dissenyem una pràctica:
.jpg)