MÒDUL 7: L'ASSESSORAMENT DE PROCÉS

EL NOU PAPER DE L'ASSESSOR DE PROCÉS A LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT

L'assessor de procés neix cap als anys 80, i la LOGSE és el paradigma de l'assessor de procés.

PER QUÈ NOU?

• Canvi a la funció i situació i situació del professorat i dels cneres. La pèrdua del monopoli del saber.

  El professor serà acompanyant, no instructor.

• Diferència d'aspecres socials i de l'alumnat.

  La societat delega en la institució escolar.

• Canvi en el coneixement.

• La importància de la col·laboració professional.

  Treball en equip.

  El grup és el que provoca el canvi. Si formo un col·lectiu, l'experiència no es mor.

  Al paradigma pràctic li interessa la innovació del col·lectiu.

• El professorat com a subjecte. Contextos socials d'incertesa i conflicte. Complexitat. Diversitat.

  El paradigma pràctic incorpora la idea de subjecte, l'alumne passa a ser important, la formació està al seu servei, i l'has d'ajudar a construir.

• La tecnologia.

Ángel Pérez: ¿competencias para qué?

És impulsor del paradigma pràctic de l'educació: creació d'assessors, creació dels centres de professors...

articulo asesoramiento

EVIDÈNCIES ACTUALS EN EL TREBALL DE L'ASSESSOR

• Nou concepte de formació permanent i lentitud del canvi en el professorat.

  La funció principal de la formació hauria de ser la d'ajudar al descobriment de la teoria implícita de la pràctica per ordena-la, justificar-la, fonamentar-la, revisar-la i, si fos precís, destruir-la en el context. Remoure el “sentit comú docent”, qüestionar el “coneixement pedagògic vulgar”. Recompondre l'equilibri entre els esquemes pràctics desenvolupats a l'escola i els esquemes teòrics que els sostenen.

  Això és la pràctica reflexiva.

• La formació per si sola és insuficient. És necessari orientació i suport. Canvis en els models organitzatius i de gestió. S'ha de canviar el professorat i el context.

  L'assessorament de procés té per missió canviar el professorat i el context. Per canviar l'educació no val només canviant el professorant, sinó que cal canviar el context. Per tant, el canvi es farà des de dins del centre i això farà canviar el context.

  Si no hi ha lideratge, motivació i recursos (temps i espais) els projectes d'innovació decauen. (Fullan)

• La formació contextualitzada és escassa. Formació unida a projectes... en el centre. Projecte + formació.

  La formació va unida a fer un projecte de canvi.

ESTRATÈGIES D'ASSESSORAMENT

• diagnòstic previ/coneixement de la realitat.

• Unir formació a porjectes.

• Detectar necessitats, problemes...

• dinamitzar el tgrup. Animar

• gestionar recursos.

• Servir de canal de comunicació

• promoure l'aprenentatge, l'autoformació i l'intercanvi. Treball col·laboratiu.

• Promoure l'avaluació formativa i l'autoavaluació.

PERÒ ON?

TRES MODELS D'ASSESSORAMENT

aquests són els tres models acadèmics:

1. Model de consulta o d'adquisicó de serveis (analista i solucionador des de dalt). Intervenció sobre el professorat.

   El model d'adquisicóde serveix és el que per manca de coneixement especialitzat del centre o falta de disponibilitat de recursos i temps s'encarrega a un assessor la proposta o la resolució del problema.

   Modalitats: Conferències, cursos, seminaris, tallers, projectes, etc.

2. Model de doctor-pacient (diagnosticador). Intervenció sobre el professorat.

   L'assessor revisa, diagnostica, identifica àmbits de problemes o mal funcionament del centre, decideix el que cal canviar i ofereix recomanacions per millorar-lo.

   Modalitats: anàlisi de necessitats, de problemes, reunions... propostes de diverses modalitats...

3. Model de procés. Aquí els centres tenen una situació problemàtica, no un problema.

   Un conjunt d'activitats per part d'un assessor a què ajuda el professorat a percebre, comprendre i fer sobre una situació problemàtica que existeix en el centre per millorar la situació tal com la perceben o la defineixen els professors.

   Modalitats: anàlisi de la pràctica, estudis d'aula, observacions, grups de reflexió, grups de treball, projectes, i recerca-acció... i modalitats convencionals si ve al cas.

   Podem introduir una modalitat convencional sempre i quan serveixi per avançar.

   Un assessorament de procés ha de tenir un projecte de canvi i ha de ser llarg en el temps.

COM FER-LO, AMB QUINA METODOLOGIA?

Tenim 3 models teòrics d'assessoRAMENT, però tenim 2 models de metodologia.

1. METODOLOGIA NORMATIVA APLICACIONISTA O D'ASSESSOR EXPERT INFAL·LIBLE.

• Professorat ignorant.

• El coneixement proporciona saber i poder de transmissió.

• Fora de context.

• Accions generalitzadores amb garanties d'èxit i generalització.

• Ortodoxe.

• Solucions d'especialiestes.

• Èmfasi en els continguts. Nocionista.

• Lliçons model.

• Models tancats, que provoquen incomunicació.

2. METODOLOGIA REGULATIVA-DESCRIPTIVA O D'ASSESSOR PRÀCTIC REFLEXIU O DE PROCÉS.

• Professorat intel·ligent.

• Context.

• Importància de variables socials i personals.

• Espais de refelxió i participació (i-a, reflexió i trevball sobre porblemes, necessitats, escolta activa, etc)

• heterodòxia: si a tu et funciona, doncs deu anar bé.

• Inventiva didàctica. Metodologia multivariada. Eines formatives obertes.

• Diversitat de models: no existeix el professor model, o un arquetipus de professor.

NOVA METODOLOGIA FORMATIVA

Assessor expert infalible		Assessor pràctic reflexiu
	obstacles
PROFESSORAT	Evidents i accessibles	PROFESSORAT
diversitat		canvi

PRÀCTICA PRÀCTICA

Biaix confirmatori: tendència del professorat a pensar que sempre les coses bé, que és un bon professinal.

MÒDUL 4: L'OBSERVACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

L'OBSERVACIÓ

FORMADOR

SESSIÓ FORMATIVA

OBSERVADOR (no participant)

ALUMNES

En formació hi ha la pràctica real (un observador va a observar un profe) i una altra cosa és la simulació, o triangulació: dins un curs de formació fer que cadascú faci una sessió i la resta observa i opina.

Elliott va col·locar-hi una altra persona que observava tot el grup.

L'observació es basa en el model de formació d'OBSERVACIÓ/AVALUACIÓ

apareix cap als anys 50.

No s'acostuma a fer aquest tipus d'observació a l'aula perquè:

Hi ha poques devolucions sobre l'actuació a classe. Dues posicions:

• formació

manifestació de la necessitat de saber com s'estan afrontant a la pràctica diària per aprendre d'aquesta.

• Avaluació

Pràctica docent individualista, classe com a espai privat accessible únicament des d'una posició d'autoritat (inspecció o investigació).

El model d'observació-avaluació en el moment en què és d'avaluació, ja s'ha desvirtuat.

BASES DEL MODEL:

• La reflexió i l'anàlisi són dos mitjans fonamentals per al desenvolupament professional.

• Tenir el punt de vista de l'altre permet al docent tenir una perspectiva diferent de com ell actua amb els estudiants.

FONAMENTS:

• La reflexió individual sobre la pròpia pràctica pot millorar amb l'observació d'altres.

• Parteix de la premissa que el professor pot ser “observat i analitzat” i que la millora pot ser el resultat de la devolució sobre la seva actuació.

PRÈVIES. L'OBSERVACIÓ:

• Pot ser realitzada per un company o un formador.

• Cal seguir sempre unes pautes d'observació

• Tenir en compte que el canvi no es produeix ràpid.

Un professor no canvia amb una observació, potser amb 20 o 25. El problema del model és que el canvi és molt lent.

FASES DEL MODEL D'OBSERVACIÓ-AVALUACIÓ

1. Reunió per establir objectius, el tema o el porblema qaue cal observar. Es decideix el tema d'observació

2. L'observació. Utilització de pautes d'observació sobre l'actuació a classe, amb observacions

3. Anàlisi de les dades. Perticipen l'observador i el professor.

   S'intenta evidenciar els aspectes més destacats de la sessió. Dins de les pautes, dilemes i tasques: analitzar les que contribueixen a l'aprenentatge, les que interfereixen i altres que no fan cap de les dues coses.

Exemple: els mots croses són una pauta.

dilemes: explica una cosa i de sobte fas un bucle i canvia de tema.

Tasca: no saludar en arribar.

VISIONAT VÍDEO I PRÀCTICA D'OBSERVACIÓ

Hem vist un vídeo d'una profe d'infermeria. Molt exagerat.

Hem omplert unes graelles d'observació i després la graella de pautes, dilemes i tasques.

PAUTES	DILEMES	TASQUES
No mira l'alumnat	No domina el tema o si en sap , no sap adequer els continguts al grup.	ENTRADA: nefasta: no esp presenta, no saluda, no sap on va ni a qui s'ha de dirigir, no motiva, no explica què farà i què vol i espera
Postura estàtica i desganada	No controla esl suports tècnics	DESENVOLUPAMENT: no feed-back suports tècnics poc adequats no control horari
To de veu monòton	No s'adapta al públic	SORTIDA: no síntesi no conclusions no comiat
No explica, llegix

Un docent no hauria de seure, ni llegir, o dictar. Això fa baixar el nivell d'atenció.

Aquesta professora és magistrocèntrica: només se centra en ell mateix.

Un altre tipus de professors és el logocèntric: només té present el contingut.

L'altre tipus és el paliocèntric: se centra en l'alumnat.

MÒDUL 1: ESTRUCTURA DE LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT A CATALUNYA, ESPANYA I EUROPA

A Catalunya la Formació Permanent s'ha vehiculat principalment des dels ICE, en cap altre lloc d'Espanya s'ha comptat amb la Universitat per organitzar la formació.

El model de formador que ha perviscut en aquests darrers anys ha estat l'academicista, és a dir, el professor expert en una àrea curricular determinada o coneixedor de noves metodologies. Aquest model respon a una manera d'entendre la formació.

La formació permanent s'ha centrat en l'actualització de coneixements de les àrees curriculars, l'adquisició d'habilitats tecnològiques, o en innovació didàctica. Però aquesta formació no fa millors professionals davant dels alumnes, només els fa més cultes, els fa saber més coses.

Cal superar el model transmissiu i academicista per avançar cap a un model basat en la col·laboració i en l'equip docent, en la millora de les pràctiques docents. TOT UN REPTE QUE REQUEREIX UN NOU MODEL DE FORMADORS.

A continuació s'adjunta un document que explicita els trets característics de la formació permanent a Catalunya, Espanya i Europa.

MÒDUL 1: MODELS DE FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT

1. Model professional del docent
2. Models de desenvolupament professional
3. Models de formació permanent
4. Models de transmissió del coneixement

Els 5 models de formació són bons i reconeguts internacionalment. La diferència entre ells és d'ideologia, d'epistemologia del professorat, de visió del procés. Però està demostrat que tots funcionen.

CINC MODELS DE FORMACIÓ

1. Model individual.

El model és bo pel professor, però no necessàriament repercuteix en la institució.

2. Models d'entrenament

És el model de cursos que tenim. No és dolent, però depèn del formador, del grup...

És bo quan es fan les 5 fases: després de la formació hi ha d'haver la pràctica i el retorn al curs per posar en comú i demanar o no un assessorament al lloc de treball.

Requereix molta inversió de diners i en canvi no repercuteix en innovació.

3. Model d'observació-avaluació

Model conductista que s'aplica en formació inicial. Té una perversió: és molt fàcil passar del model d'observació al model d'avaluació.

Això de passar al model avaluació cada vegada es fa més, però no s'ha de fer des de la jerarquia.

Problemes:

- No hi ha cultura d'observació-avaluació.

- És un model car.

- No hi ha gent preparada per observar.

4. Model de desenvolupament i millora de l'ensenyament

És el model deprojectes d'innovació: millora i desenvolupament de l'ensenyament. El centre parteix d'una necessitat i pot demanar ajut o no.

És la creació d'un projecte i la millora es queda al centre.

A Catalunya el tenim implantat.

Falla per:

- Manca de lideratge.

- Manca de temps.

- Manca de recursos.

Ara la tendència és que els centres tinguin pocs projectes per no cremar la gent.

Aquest és dels models millors: parteix de la pràctica dels professors, crea autonomia.

5. Model indagatiu o d'investigació

És el model de la recerca acció. És la metodologia més adequada avui perquè és el debat de la reflexió i la investigació.

Es necessiten assessors bons i temps, per la qual cosa és difícil d'implantar.

És el moviment més crític, i és molt modern.

Ens centrem en l'explicació del MODEL INDAGATIU O D'INVESTIGACIÓ:

REQUEREIX:

El professorat identifica una àrea d'interès, recull informació i basant-se en aquestes dades realitza els canvis necessaris.

ACTIVITAT: MODE:

- individual formal o informal

- grups petits a la classe

- claustre en un centre, o en un curs a la Universitat

FONAMENTACIÓ:

Capacitat del professorat per formular qüestions vàlides sobre la pròpia pràctica i marcar-se objectius per resoldre-ho. Es basa en 3 elements:

- El professorat és intel·ligent i es planteja una investigació sobre la seva experiència.

- Els docents tendeixen a buscar dades per resoldre problemes.

- El professorat busca noves formes de cooperació quan ells mateixos fan les seves pròpies preguntes.

BASES:

La INVESTIGACIÓ-ACCIÓ és eficaç per ajudar a trobar respostes als problemes de l'ensenyament, perquè:

- afavoreix un model de formació que ajunta investigació i pràctica.

- premet al profe desenvolupar habilitats de presa de decisions.

La investigació és important pel professor perquè detecta i resol problemes.

PASSOS:

• Identificació del problema: individual, en grup a partir de l'observació o conversa reflexiva.
• Recollida d'informació.
• Anàlisi.
• Canvis pertinents.
• Obtenir noves dades.

AQUEST MODEL AJUDA A:

• Canviar el coneixement del docent: facilita una relació diferent entre ensenyament i aprenentatge.
• Canvia el pensament: afavoreix estratègies de resolució de problemes.
• Canvia formes de comunicació i presa de decisions.

La principal aportació és que quan Administració, formadors i professors treballen junts cada un aprèn de la perspectiva de l'altre. Comparteixen evidències, informació i busquen solucions.

ORIENTACIONS CONCEPTUALS O PARADIGMES:

Tots els models són bons, varia l'orientació conceptual:

Segons Habermass, podem tenir:

- Racionalitat tècnica.

- Racionalitat pràctica.

- Racionalitat crítica.