- Model professional del docent
- Models de desenvolupament professional
- Models de formació permanent
- Models de transmissió del coneixement
Els 5 models de formació són bons i reconeguts internacionalment. La diferència entre ells és d'ideologia, d'epistemologia del professorat, de visió del procés. Però està demostrat que tots funcionen.
CINC MODELS DE FORMACIÓ
1. Model individual.
El model és bo pel professor, però no necessàriament repercuteix en la institució.
2. Models d'entrenament
És el model de cursos que tenim. No és dolent, però depèn del formador, del grup...
És bo quan es fan les 5 fases: després de la formació hi ha d'haver la pràctica i el retorn al curs per posar en comú i demanar o no un assessorament al lloc de treball.
Requereix molta inversió de diners i en canvi no repercuteix en innovació.
3. Model d'observació-avaluació
Model conductista que s'aplica en formació inicial. Té una perversió: és molt fàcil passar del model d'observació al model d'avaluació.
Això de passar al model avaluació cada vegada es fa més, però no s'ha de fer des de la jerarquia.
Problemes:
- No hi ha cultura d'observació-avaluació.
- És un model car.
- No hi ha gent preparada per observar.
4. Model de desenvolupament i millora de l'ensenyament
És el model deprojectes d'innovació: millora i desenvolupament de l'ensenyament. El centre parteix d'una necessitat i pot demanar ajut o no.
És la creació d'un projecte i la millora es queda al centre.
A Catalunya el tenim implantat.
Falla per:
- Manca de lideratge.
- Manca de temps.
- Manca de recursos.
Ara la tendència és que els centres tinguin pocs projectes per no cremar la gent.
Aquest és dels models millors: parteix de la pràctica dels professors, crea autonomia.
5. Model indagatiu o d'investigació
És el model de la recerca acció. És la metodologia més adequada avui perquè és el debat de la reflexió i la investigació.
Es necessiten assessors bons i temps, per la qual cosa és difícil d'implantar.
És el moviment més crític, i és molt modern.
Ens centrem en l'explicació del MODEL INDAGATIU O D'INVESTIGACIÓ:
REQUEREIX:
El professorat identifica una àrea d'interès, recull informació i basant-se en aquestes dades realitza els canvis necessaris.
ACTIVITAT: MODE:
- individual formal o informal
- grups petits a la classe
- claustre en un centre, o en un curs a la Universitat
FONAMENTACIÓ:
Capacitat del professorat per formular qüestions vàlides sobre la pròpia pràctica i marcar-se objectius per resoldre-ho. Es basa en 3 elements:
- El professorat és intel·ligent i es planteja una investigació sobre la seva experiència.
- Els docents tendeixen a buscar dades per resoldre problemes.
- El professorat busca noves formes de cooperació quan ells mateixos fan les seves pròpies preguntes.
BASES:
La INVESTIGACIÓ-ACCIÓ és eficaç per ajudar a trobar respostes als problemes de l'ensenyament, perquè:
- afavoreix un model de formació que ajunta investigació i pràctica.
- premet al profe desenvolupar habilitats de presa de decisions.
La investigació és important pel professor perquè detecta i resol problemes.
PASSOS:
- Identificació del problema: individual, en grup a partir de l'observació o conversa reflexiva.
- Recollida d'informació.
- Anàlisi.
- Canvis pertinents.
- Obtenir noves dades.
AQUEST MODEL AJUDA A:
- Canviar el coneixement del docent: facilita una relació diferent entre ensenyament i aprenentatge.
- Canvia el pensament: afavoreix estratègies de resolució de problemes.
- Canvia formes de comunicació i presa de decisions.
La principal aportació és que quan Administració, formadors i professors treballen junts cada un aprèn de la perspectiva de l'altre. Comparteixen evidències, informació i busquen solucions.
ORIENTACIONS CONCEPTUALS O PARADIGMES:
Tots els models són bons, varia l'orientació conceptual:
Segons Habermass, podem tenir:
- Racionalitat tècnica.
- Racionalitat pràctica.
- Racionalitat crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada