MÒDUL 7: PAPER DE L'ASSESSOR. INTERPRETACIÓ DE LA DEMANDA

Veurem un cas pràctic d'un institut de secundària.

L'assessor pot comptar amb altres especialistes que l'ajudin. La Montse ens explica alguna experiència seva que va ser molt delicada, però que va entomar el problema i se'n van sortir.

ASSESSORAR ÉS CREAR UN ESPAI COL·LABORATIU PER COMPARTIR SABERS I EXPERIÈNCIES

• Analitza les demandes de les persones, es situen en la institució es relacionen amb la història del centre.
• Planteja la narració de l'experiència de cada subjecte com un treball d'elaboració subjectiva del canvi.
• Promou l'intercanvi d'experiències , assumint la diversitat d'accions pràctiques existents en la institució.
• Crea noves línies de comunicació amb l'equip per poder assumir la diversitat dels canvis pensats per cada persona.
• Promou l'explicitació de les diferents visions en relació a la noció de canvi com una font de treball.
• Té en compte la idea que les persones som capaces d'aprendre millor a través de la participació, cooperació, implicació i compromís en les noves elaboracions que van emergint en les sessions de treball.
• Interpreta les necessitats de canvi.
• Prioritza les demandes de canvi.
• Fomenta l'alternativa escollida pel grup.
• Guia i acompanya el procés de canvi i al mateix temps revisa, situa, interpreta i aporta nous referents que afavoreixen la contrastació de difererents punts de vista.
• L'avaluació és qualitativa, de cada assistent com una reflexió personal del progrés personal aconseguit.
• Reflexió per part de la institució sobre demanda inicial i resultats obtinguts.
• Té en compte el context, no jutja, intenta acceptar la realitat del problema tal i com és abans de proposar un canvi.

IDEES COMPLEMENTÀRIES: FLEXIBILITAT DE TENDÈNCIES

• Cal crear un espai obert per generar canvis de manera flexible.
• Cal respondre a les necessitats de cada persona segons la sea actitud (dins d'un mateix grup podem trobar persones més disposades a col·laborar i d'altres que necessitaran una empenteta).

En aquest powerpoint podem veure una formació d'assesors:

MÒDUL 7: DIFERENTS MODALITATS D'ASSESSORAMENT

L'assessorament va començar amb la LOGSE. Es van crear els assessors. L'assessor treballa amb les institucions educatives per ajudar-les a innovar i millorar la seva pràctica.

La funció de l'assessor ha de promoure la reflexió sobre la seva pràctica.

CONTINGUTS

• Conèixer i parofundir les diferents maners d'entende i tirar endavant l'assessorament.

• Adquirir coneixements propers a la pràctica real en l'àmbit assessor.

• Aprendre a mirar l'entorrn i actuar sogre auest d'una manera crítica, analítica i reflexiva.

• Conèixer pautes qeu poden ajudar a interpretar les necessitats dels grups amb qui hem de treballar i saber oferir alternatives, idees, tècniques o noves estratègies.

• Aprendre estratègies que ajudin a anlitzar situacions capacitats, resistències de els persones per poder aconsellar, guiar o donar directrius.

• Aprendre a utilitzar estratègies de comunicació que incloguin els nostres coneixements.

• Conèixer aspectes rellevants que està vivint el món educatiu en l'actualitat i analitzar el que ha quedat obsolet.

ASSESSORAMENT ES POT ENTENDRE COM: (caricaturitzat)

• Una imposició de transformacions.

  L'assessor dóna a conèixer noves formes d'ensenyar per ser aplicades sense necessitat de debat ni consens previ, amb l'aprovació de l'assessor ja n'hi ha prou.

• Un entrenament per les transformacions.

  Cal conèixer el context de la institució (interna i externa)

  els problemes docents s'identifiquen des de la visió d'un professional expert que pot instruir als equips donanat a conèixer noves didàctiques.

• Una reestructuració d'activitats.

  L'assessorament utilitza els mateixos recursos i materials en diferents institucions educatives.

  Aporta solucions des de la perspectiva de l'aprenentatge per descobriment, esquematitza propostes pràctiques basades e l'observació i experimentació de la ralitta.

  Aporta nocions teòriques d'autors tan relllevants com Piaget, Ausbel, Fullan, que acostumen a tractar-xe des d'un únic sentit pedagògic que acaben convertint les noves propostes en una única manera de dur-les a la pràctica.

  S'acostumen a associoar els canvis en realció a un model tecnològic didàctic.

  Avaluació quantitativa per valorar l'eficàcia i eficiència dels recursos i materials.

  Situa adequadament le condicions inicials de la demanda.

  Les pràctiques estan sòlidament fonamentades per la teoria.

  L'aprenentatge de l'experiència sempre està lligat al mètode científic.

• Una cooperació per pensar formes de canvi.

  S'analitza l'origen de la demanda d'actualització del professorat.

  S'estableixen realcions d'igualtat entre l'equip.

  S'aporten noves teories i pràctiques dels continguts que s'han d'abordar.

  La millora que s'ha de dur a terme es considera com un procediment que es pot graduar.

  Escollir una proposta de millora.

  Avaluació qualitativa del progrés portat a terme al llarg del procés.

  Tenir el compte el context, no jutjar, intentar acceptar la realitat del problema tal i com és abans de proposar un canvi.

• Una creació d'un espai col·laboratiu per compartir sabers i experiències.

Montse Ventura