dilluns, 5 de juliol del 2010

MÒDUL 7: DIFERENTS MODALITATS D'ASSESSORAMENT

L'assessorament va començar amb la LOGSE. Es van crear els assessors. L'assessor treballa amb les institucions educatives per ajudar-les a innovar i millorar la seva pràctica.

La funció de l'assessor ha de promoure la reflexió sobre la seva pràctica.

CONTINGUTS

  • Conèixer i parofundir les diferents maners d'entende i tirar endavant l'assessorament.

  • Adquirir coneixements propers a la pràctica real en l'àmbit assessor.

  • Aprendre a mirar l'entorrn i actuar sogre auest d'una manera crítica, analítica i reflexiva.

  • Conèixer pautes qeu poden ajudar a interpretar les necessitats dels grups amb qui hem de treballar i saber oferir alternatives, idees, tècniques o noves estratègies.

  • Aprendre estratègies que ajudin a anlitzar situacions capacitats, resistències de els persones per poder aconsellar, guiar o donar directrius.

  • Aprendre a utilitzar estratègies de comunicació que incloguin els nostres coneixements.

  • Conèixer aspectes rellevants que està vivint el món educatiu en l'actualitat i analitzar el que ha quedat obsolet.


ASSESSORAMENT ES POT ENTENDRE COM: (caricaturitzat)

  • Una imposició de transformacions.

    L'assessor dóna a conèixer noves formes d'ensenyar per ser aplicades sense necessitat de debat ni consens previ, amb l'aprovació de l'assessor ja n'hi ha prou.

  • Un entrenament per les transformacions.

    Cal conèixer el context de la institució (interna i externa)

    els problemes docents s'identifiquen des de la visió d'un professional expert que pot instruir als equips donanat a conèixer noves didàctiques.

  • Una reestructuració d'activitats.

    L'assessorament utilitza els mateixos recursos i materials en diferents institucions educatives.

    Aporta solucions des de la perspectiva de l'aprenentatge per descobriment, esquematitza propostes pràctiques basades e l'observació i experimentació de la ralitta.

    Aporta nocions teòriques d'autors tan relllevants com Piaget, Ausbel, Fullan, que acostumen a tractar-xe des d'un únic sentit pedagògic que acaben convertint les noves propostes en una única manera de dur-les a la pràctica.

    S'acostumen a associoar els canvis en realció a un model tecnològic didàctic.

    Avaluació quantitativa per valorar l'eficàcia i eficiència dels recursos i materials.

    Situa adequadament le condicions inicials de la demanda.

    Les pràctiques estan sòlidament fonamentades per la teoria.

    L'aprenentatge de l'experiència sempre està lligat al mètode científic.

  • Una cooperació per pensar formes de canvi.

    S'analitza l'origen de la demanda d'actualització del professorat.

    S'estableixen realcions d'igualtat entre l'equip.

    S'aporten noves teories i pràctiques dels continguts que s'han d'abordar.

    La millora que s'ha de dur a terme es considera com un procediment que es pot graduar.

    Escollir una proposta de millora.

    Avaluació qualitativa del progrés portat a terme al llarg del procés.

    Tenir el compte el context, no jutjar, intentar acceptar la realitat del problema tal i com és abans de proposar un canvi.

  • Una creació d'un espai col·laboratiu per compartir sabers i experiències.



Montse Ventura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada