Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris P. Carnicero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris P. Carnicero. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de juliol del 2010

MÒDUL 6: L'AVALUACIÓ DE LA TRANSFERÈNCIA EN EL MARC DE L'AVALUACIÓ DE L'IMPACTE

Actualment, l’avaluació de l’impacte mereix l’atenció d’especialistes i també de directius i responsables d’organitzacions, preocupats per valorar l’eficàcia i la rendibilitat de les inversions realitzades.

Models i nivells d’avaluació de l’impacte.

En aquest quadre es comparen, resumidament, nivells d’avaluació de diferents autors:


Nivells

d’avaluació

KIRKPATRICK

WADE

PINEDA

REACCIÓ

Satisdació dels participants

RESPOSTA

Reacció dels participants

SATISFACCIÓ

dels participants amb la formació rebuda

APRENENTATGE

Competències adquirides en els processos formatius


ASSOLIMENT

dels objectius d’aprenentatge per part dels participant



COHERÈNCIA PEDAGÒGICA

del procés de formació

CONDUCTA

Transferència dels aprenentatges a la feina, al lloc de treball

ACCIÓ

Transferència dels aprenentatges al lloc de feina

TRANFERÈNCIA

Dels aprenentatges al lloc de feina

RESULTATS

Efectes que genera la formació en l’organització

RESULTATS

Efectes quantitatius i qualitatius en el negoci

IMPACTE

de la formació en els objectius de l’organització


IMPACTE

Anàlisi de cost-benefici

RENDIBILITAT

de la formació en relació a l’organització


Carnicero Duque, Paulino; La evaluación del desempeño en el puesto de trabajo.

Evaluación de programas en educación no formal. CIOIE, Sevilla, 2004


Destacaquem les següents idees extretes d’aquesta sessió:

  • L’avaluació de l’impacte s’ha de fer a partir d’un Pla de formació. No es pot fer sobre una actuació individual.

  • L’avaluació de l’impacte es refereix als efectes o conseqüències de les accions formatives que s’evidencien en el canvis produïts en la feina o en l’organització.

  • El procés d’avaluació s’hauria de pensar des d’una perspectiva unitària que tingués present els protagonistes i els interessos.

  • L’avaluació integrada i de conjunt contempla les diferents fases d’elaboració i d’estructuració d’un pla formatiu (planificació, desenvolupament i resultats) i els diferents agents implicats (participants, superiors jeràrquics, responsables..., el conjunt de l’organització). D’aquesta manera faríem una avaluació del procés i de l’impacta.

  • Quan la formació es fa en un centre, s’ha d’avaluar l’impacte en el centre.

  • Si la formació es fa en diferents centres, es pot avaluar l’impacte en el sistema.


Sobre la Formació Permanent del professorat, s’han recollit evidències que constaten que es fa molta formació per al professorat però, les pràctiques educatives no canvien significativament, si parlem a nivell general.

Potser la Formació Permanent ajuda a tenir professorat més preparat, millor format però, això no garanteix que millori professionalment. La formació genera formació personal però no necessàriament es converteix en patrimoni col·lectiu.


En la transferència de la formació al món professional intervenen diversos factors. Un factor important és que ha de millorar l’organització on el professional fa la seva feina.

S’avança si hi ha una gestió del coneixement i si l’organització aprèn.

dissabte, 22 de maig del 2010

MÒDUL 5: LES DINÀMIQUES GRUPALS I EL TREBALL EN EQUIP

Parlarem del treball en equip o col·laboratiu. L'aprenentatge és una construcció social i es pot plantejar de moltes maneres: classe magistral, posar el pes al grup...

FORMACIÓ I GRUP

L'eficàcia de la formació en el sí de les organitzacions té el repte en l'adequada dinamització dels grups humans que conformen cada unitat formativa.

El grup de la formació és una realitat viva, socialment construïda a partir de les actuacions personals i de les interrelacions grupals.

És un lloc d'interacció entre iguals i de construcció cooperativa del coneixement a través del diàleg i la creació d'una comnitat d'aprenentatge.

El punt fort en la formació s'ha de posar en la construcció de coneixement, no en el contingut, perquè en la formació entre iguals tothom ja sap moltes coses o les pot buscar. S'ha de crear un bon clima en el grup, motivar-los, les relacions humanes són les que valen. Es produirà més aprenentatge a través de les interrelacions, i per tant s'ha de posar èmfasi en la dinamització.

La dinamització grupal es converteix en un potent instrumentper l'eficàcia de la formació. S'ha d'entendre qeu els grups estan integrats per persones concretes, amb les seves aspiracions i finalitats, amb les seves característiques individuals i idiosincràtiques, que es relacionene entre sí i que són les que possibiliten l'existència d'aquesta mateixa comunitat social i organitzada qeu és el mateix grup de formació. El resultat final depèn de la interacció del grup: et pots preparar molt la sessió, però el grup ho condicionarà tot. La formació depèn de la dinàmica que s'establirà en el grup.

En la formació permanent no pots posar-te per sobre, l'objectiu no és fer el teu discurs, sinó l'aprenentage entre iguals.

CARLES MARCELO presenta un esquema:

ÈMFASI EN EL GRUP

TREBALL EN EQUIP

seminaris, dinàmiques cursos de grup

AMB COMPANYS PER UN MATEIX

aprenentatge informal autoformació

ÈMFASI EN LA PERSONA


Depèn d'on posem lèmfasi, tenim un tipus d'aprenentatge o un altre.

El treball en equip té sentit quan posem l'èmfasi en el grup.


TREBALL EN EQUIP: FORMA GENUÏNA DEL TREBALL COL·LABORATIU


  • Modalitat d'articular les activitats d'un grup humà entorn a objectius comuns.

  • Forma especia d'organització que se centra en l'ajuda mútua entre participants d'una mateixa unitat social, ja sigui estable o ad hoc.


GRUP EQUIP


EVOLUCIÓ TREBALL: NO ho he de canviar per OBJECTIU


Menys de 4 persones no és un equip i més de 7 ja és multitud.

Un equip es caracteritza per ser un grup de persones que es conforma de forma estable o no i tenen un objectiu de producció. Si som molts no es operatiu. Les reunions no són treball en equip. La reunió és una part del treball en equip.

Un equip de cicle no és un equip, sinó una unitat organitzativa.

És bo el treball en equip? Sí

S'ha de treballar sempre en equip? Quasi mai. Només es justifica el treball en equip si és eficaç.

Però en la formació permanent sí que podem fer treball en equip si aconseguim fer equips eficaços.

Un centre educatiu té per objectiu l'educació, l'escola no pot ser un club d'amics, no cal que ens portem bé a la força, però s'ha de treballar en equip. Pel treball en equip cal eficàcia per aconseguir els objectius, i la bona comunicació i relació ho pot facilitar, però no és imprescindible. La confiança sí que ajuda al treball en equip.

Avantatges del reball en equip:

  1. Afavoreix la implicació.

  2. Desenvolupa el companyerisme.

  3. Promou solucions eficaces.

  4. S'apropen actituds i facilita el consens


REQUISITS DEL TREBALL EN EQUIP:

  1. Objectiu comú de producció: la reunionitis no sempre provoca eficàcia. La reflexió és bona si produeix eficàcia i ajuda a aconseguir l'objectiu.

  2. Nombre reduït de participants.

  3. Organització específica i coordinació.

  4. Es basa en el treball individual: no hi ha treball en equip si no hi ha treball individual. Només reunint-se no es produeix, abans de la reunió s'ha d'haver treballat individualment.

  5. Unitat i totalitat: es més que la suma.

    Treball en equip es basa en la unitat i en la totalitat, no és només una simple suma. La simple suma no modifica res, el treball en equip ha d'augmentar el coneixement. Això requereix molta feina i temps.

  6. Compromís personal, implicació

  7. Tres àmbits o factors:

Un grup humà es converteix en equip si s'acompleixen tres requisits:


Factors constituents Funcions de l'equip:

1. Objectius producció

2. Relacions interpersonals facilitació (dinàmica de grups: el rol és el forat que trobes en un equip o un grup. En un equip totes les persones han de poder tenir el seu rol).

3. Metodologies de treball regulació (implica regles, normes, un costum de fer).

En educació tenim unitats organitzatives, no equips. El millor és fer equips ad hoc, expressament per a aconseguir els objectius, aleshores es busca les persones adients. El que constitueix l'equip és l'objectiu.

HEM FET EL JOC DELS ASTRONOAUTES, EN GRUP

El treball en equip vol lleieltat, no unanimitat.

Tots hem canviat els acords de grup i no els hauríem d'haver canviat.

La confiança no es genera a base de la deslleieltat.

Normalment el treball grupal millora l'individual. Només 2 motius poden fer empitjorar: l'atzar o que un individu té millor informació que la resta i li ha empitjorat. Però pot passar que el grup no ha estat equip perquè no ha estat capaç de valorar les aportacions d'aquest membre.

El treball en equip serveix per millorar la qualitat del producte i ja està.

El temps en grup es multiplica, és car en temps, en esforç, en diners... per això les empreses privades utilitzen el treball en equip poc.

S'ha de treballar en equip per millorar la qualitat del producte, si no no serveix per res. Per tant, poques vegades s'ha de treballar en equip.

S'ha de ser lleial a l'equip.

Característiques de treball en equip:

No necessàriament tot el grup de treball suposa treball en equip.

  1. Rigor: el meu treball afecta al resultat de tots.

  2. Eficàcia: millora la qualitat.

  3. Costós: la simple suma a priori no implica millora ni més eficàcia, però sí que requreix més temps i esforç.

  4. Lleieltat: requereix fidelitat, respectar l'equip.

  5. Singularitat: no tots els membres d'un equip tenen les mateixes cracterístiques ni actuen de la mateixa manera. S'ha d'esperar aportacions diferents dels diversos membres.

    Qui gestiona ha de saber trobar que tothom pugui dir la seva i pugui fer les seves aportacions.

  6. Sinergia: un equip de treball no és necessàriament millor perquè aquest estigui format per bons integrants.

En el treball en equip una qüestió fonamental és el temps i la gestió del temps. Tota tasca té un temps, no per dedicar més temps surt millor el resultat. Quasi sempre qui dedica més temps pren decisions pitjors.

Un equip ha d'estar coordinat: que es faci el treball, que algú no parla d'altres coses, que tothom pugui intervenir i ningú manipuli la paraula, controlar el temps.


    1. Ha de modificar i millorar el treball individual.

      Iimplica interdependència entre els integrans: la interacció, la col·laboració, la solidaritat, així com la negociació per arribar a acords.

    2. Exigeix una comunicació fluïda entre les persones, basada en relacions de confiança i de recolzament mutu.

    3. Se centra en esl aspectes sinèrgics.

    4. És imprescindible fixar normes de trball i porcediments comuns, que inclouen:

      - planificació (què, per a què)

      - delimitació de responsablilitats (qui)

      - temporalització (quan)

      - atribució de recursos (amb què)

      - metodologia (com)

      - avaluació dels resultats (com ha anat).

Les decisions en equip s'han de prendre per consens informats tècnics.

Podem llegir:

Peter Drucker

CLAUS FUNCIONALS:

Un equip funciona bé quan hi ha:

  • COMPLEMENTARIETAT
  • COORDINACIÓ
  • COMUNICACIÓ
  • CONFIANÇA
  • COMPROMÍS