MÒDUL 6: L'AVALUACIÓ DE LA TRANSFERÈNCIA EN EL MARC DE L'AVALUACIÓ DE L'IMPACTE

Actualment, l’avaluació de l’impacte mereix l’atenció d’especialistes i també de directius i responsables d’organitzacions, preocupats per valorar l’eficàcia i la rendibilitat de les inversions realitzades.

Models i nivells d’avaluació de l’impacte.

En aquest quadre es comparen, resumidament, nivells d’avaluació de diferents autors:

Nivells d’avaluació	KIRKPATRICK	WADE	PINEDA
	REACCIÓ Satisdació dels participants	RESPOSTA Reacció dels participants	SATISFACCIÓ dels participants amb la formació rebuda
	APRENENTATGE Competències adquirides en els processos formatius		ASSOLIMENT dels objectius d’aprenentatge per part dels participant
			COHERÈNCIA PEDAGÒGICA del procés de formació
	CONDUCTA Transferència dels aprenentatges a la feina, al lloc de treball	ACCIÓ Transferència dels aprenentatges al lloc de feina	TRANFERÈNCIA Dels aprenentatges al lloc de feina
	RESULTATS Efectes que genera la formació en l’organització	RESULTATS Efectes quantitatius i qualitatius en el negoci	IMPACTE de la formació en els objectius de l’organització
		IMPACTE Anàlisi de cost-benefici	RENDIBILITAT de la formació en relació a l’organització

Carnicero Duque, Paulino; La evaluación del desempeño en el puesto de trabajo.

Evaluación de programas en educación no formal. CIOIE, Sevilla, 2004

Destacaquem les següents idees extretes d’aquesta sessió:

• L’avaluació de l’impacte s’ha de fer a partir d’un Pla de formació. No es pot fer sobre una actuació individual.

• L’avaluació de l’impacte es refereix als efectes o conseqüències de les accions formatives que s’evidencien en el canvis produïts en la feina o en l’organització.

• El procés d’avaluació s’hauria de pensar des d’una perspectiva unitària que tingués present els protagonistes i els interessos.

• L’avaluació integrada i de conjunt contempla les diferents fases d’elaboració i d’estructuració d’un pla formatiu (planificació, desenvolupament i resultats) i els diferents agents implicats (participants, superiors jeràrquics, responsables..., el conjunt de l’organització). D’aquesta manera faríem una avaluació del procés i de l’impacta.

• Quan la formació es fa en un centre, s’ha d’avaluar l’impacte en el centre.

• Si la formació es fa en diferents centres, es pot avaluar l’impacte en el sistema.

Sobre la Formació Permanent del professorat, s’han recollit evidències que constaten que es fa molta formació per al professorat però, les pràctiques educatives no canvien significativament, si parlem a nivell general.

Potser la Formació Permanent ajuda a tenir professorat més preparat, millor format però, això no garanteix que millori professionalment. La formació genera formació personal però no necessàriament es converteix en patrimoni col·lectiu.

En la transferència de la formació al món professional intervenen diversos factors. Un factor important és que ha de millorar l’organització on el professional fa la seva feina.

S’avança si hi ha una gestió del coneixement i si l’organització aprèn.

MÒDUL 6: AVALUACIÓ DELS I EN ELS PROCESSOS FORMATIUS, a manera de reflexió

• Reflexió entorn a la necessitat i pertinença de l'avaluació de la formació.
• Etapes de l'avaluació de la formació.
• Especificació de les possibles dimensions i nivells d'avaluació.
• Síntesi crítica i posicionament personal davant els instruments d'avaluació treballats al llarg del màster.

El que ens ha quedat claríssim a través del màster és que l'avaluació és vital en la formació. Però no es parla d'una avaluació qualsevol, ni de qualsevol manera. Feta de qualsevol manera l'avaluació no tindrà sentit.

En síntesi, avaluar és un procés participat d'indagació crítica pel qual adquirim coneixement que ens permet prendre decisions per a la millora.

Hem vist com en una avaluació és tant important el procés com el resultat. En el procés de cultura d'un centre no serveix només una avaluació externa, perquè no implica decisions, sinó que es dedica quasi a l'anàlisi i la diagnosi.

És important fer una avaluació interna, dins dels propis centres i fer entendre als professors que l'avaluació té sentit per LA SEVA MILLORA.

Dit això, entendrem que l'avaluació no té sentit desvinculada de la construcció de l'equip docent, que es convertirà en espai de comunicació i aprenentatge.

L'avaluació ha d'anar orientada a saber com la persona formada utilitza l'aprenentatge per desenvolupar les competències.

• El procés d'aprenentatge orientat al desenvolupament competencial.

• El desenvolupament competencial com a resulstat de la interacció de conceptes, habilitats i actituds amb la realitat.

• L'activitat com a unitat fonamental de l'aprenentatge basat en el desenvolupament competencial.

Fins fa poc en la formació havia importat l'avaluació de la satisfacció dels assistents. Aquesta no és una avaluació que cal refusar, sempre i quan quedi clar que només és una avaluació de satisfacció. Però no ens dóna cap altra informació i, per tant, no ens serveix només que per saber com s'han sentit els assistents.

És necessari, però, tenir un cert coneixement del que han après els assistents, per això cada vegada més es fan fer projectes als assistents als cursos, durant el curs i al final, per copsar el seu grau d'aprenentatge.

De cara al formador, és interessant l'avaluació de satisfacció, però també l'avaluació sumativa que permetrà saber el grau de coneixements dels assitents, que voldrà dir una millora que podran aplicar al centre, amb els alumnes. Per a realitzar una avaluació hi ha infinitat d'instruments, els més comuns dels quals són els qüestionaris. L'interessant dels instruments és que et puguis crear el teu, el més adequat a cada situació, per tal que realment avaluï el que nosaltres volem i poder obtenir uns resultats dels quals en puguem treure conclusions.

Actualment, l’avaluació de l’impacte mereix l’atenció d’especialistes i també de directius i responsables d’organitzacions, preocupats per valorar l’eficàcia i la rendibilitat de les inversions realitzades. L'important és veure si el procés formatiu ha portat transferència als seus llocs de treball, modificant o introduint alguns elements de canvi en la seva feina.

MÒDUL 6: EXPERIÈNCIA AVALUACIÓ

Una experiència d'autoavaluació

Per què van decidir fer una autoavaluació i per què varan triar un model concret:

• Contradicció entre avaluació interna i avaluació externa: no estan aclarits aquests termes. En el procés de cultura d'un centre no serveix només una avaluació externa, perquè no implica decisions, sinó que es dedica quasi a l'anàlisi i la diagnosi.
  
• Els interessa propiciar una cultua de l'avaluació a la pròpia escola, per tant té sentit fer una avaluació interna i els professors entenguin que l'avaluació té un sentit per la seva millora.
• L'avaluació no té sentit desvinculada de la construcció de l'equip docent.
• L'aula i l'equip docent han de ser espais de comunicació i aprenentatge. Es produeix una simbiosi entre model d'aprenentatge i model d'avaluació.

En un pla d'avaluació té tanta importància el procés com el resultat, perquè és el que fa que l'equip s'impliqui, hi trobi sentit, i canviï la seva cultura de centre.

La idea seria que cada centre es fes la seva autoavaluació i es construís el seu model.

PROCÉS:

Hi ha uns quants requisits previs:

• Mínim consens entre l'equip.
• Triar els àmbits que s'han d'avaluar i van definir-ne 4: aula, mestres, família i comunitat.
  
• Relat inicial: peça clau de tot el procés i va sorgir de les primeres sessions. Van fer un document en què cadascú posava el que creia que s'havia d'avaluar. Era el punt de partida sobre el que feien l'instrument.
• Definir els aspectes que avaluarien.

ELABORACIÓ DEL QÜESTIONARI:

Es van agafar tots els relats inicials i se'n va fer el buidat i surt una categorització. despres van intentar fer el qüestionari amb els ítems i reduir-lo perquè no fos massa llarg. Amb aquest instrument van fer el primer pas: passar l'instrument a tot el claustre. Veure les respostes i classificar en punts forts i febles, uns aspectes a millorar i aquests aspectes es van incorporar en el pla del curs següent. I durant aquest curs han revisat aquests aspectes que havien de millorar. Si es fes un segon pla d'autoavaluació voldrà dir refer l'instrument, perquè amb tot el procés han passat 4 anys i s'ha canviat gent, ... El resultat d'això ha estat que la gent li veu sentit i així es veu què cal millorar.

CONCLUSIONS:

• Avaluació: caràcter individual però fer-la en caràcter col·lectiu.
• L'avaluació del professorat, ho és també del centre.
• Combinar avaluació, acollida, organització: s'ha de tenir una visió global.
• El model d'aula és el model d'equip.
• La concepció del model d'aula condiciona la concepció del model d'avaluació.
• Crear climes de confiança són bàsics per iniciar processos d'avaluació, de canvis.
• La funció de l'assessor és un acompanyant, respectuosa amb els processos. No explica el que s'ha de fer, sinó que intenta construir a partir del que veu, intenta anar més enllà.
• Molt important els acords previs.

MÒDUL 6: EINES PER L'AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT FORMATIVA I PER A L'AUTOAVALUACIÓ

L'instrument més utilitzat és el qüestionari.

FASES DE L'AVALUACIÓ:

1. REACCIÓ

2. APRENENTATGE

3. APLICACIÓ

4. AVALUACIÓ DE L'IMPACTE

   Pretén descobrir si la formació ha canviat la realitat d'una manera proporcional a la inversió.

L'avaluació pot ser planificada o sobrevinguda.

Fem l'anàlisi del cas del full del Roberto.

També hem de contestar quin ha estat el problema principal que ha tingut?

• Utilitza fonts indirectes (els indicis de que a la competència li ha anat bé.

• No va obtenir suficient informació.

• No són suficients les quatre preguntes que proposa, ja que només es basen en l'impacte econòmic, però no hi ha res sobre la reacció i altres coses. Amb aquesta informació no pots millorar el curs.

• Les preguntes no són objectives. A la primera fase hauria d'haver preguntat els punts forts i febles de la seva organització o necessitats; ha de fer una anàlisi de les necessitats sentides (preguntar als interessats si tenen necessitats d'una determinada formació);

• Què li diríem?

  L'error més greu que comet és no tenir en compte la seva organització i la resta de factors de la seva organització.

  És un exemple de mala organització.

Un model avaluatiu útil és: CIPP

PLANIFICACIÓ

Quines metes?

Quins objectius

ORGANITZACIÓ

Quina classe d'instrucció?

EXECUCIÓ

Com es porta a terme?

FINAL

com és el resultat?

AVALUACIÓ CONTEXTUAL

necessitats

Problemes.

Oportunitats.

Metes i objectius de l'acció formativa.

AVALUACIÓ DEL DISSENY

Procediments.

Recursos.

Adequació i exhaustivitat.

AVALUACIÓ FORMATIVA

- IMPLEMENTACIÓ

Discrepància diseny-realitat.

- PROGRÉS

Valoració procés.

Objectius aconseguits.

AVAUACIÓ SUMATIVA

Valoració dels resultats.

TIPUS D'AVALUACIÓ

Què volem saber	Què necessitem saber?

Necessitem uns instruments: qüestionari, revisió bibliogràfica, anàlisi de documents, visita a altres programes, revisió d'experts, tècnica delphi, observador insitu, estudi de casos, estudis enfocament experimental.

MÒDUL 6: L'AUTOAVALUACIÓ

Concepte d'avaluació: el concpete és complexe

Avaluació de la formació com a activitat programàtica.

Avaluació de la formació com a resultat d'un procés d'aprenentatge

Avaluació de la formació com a satisfacció de l'usuari.

Avaluació de la formació com a desenvolupament professional: els processos d'autoavaluació.

AVALUACIÓ DE LA FORMACIÓ COM A RESULTAT D'UN PROCÉS D'APRENENTATGE

L'avaluació ha d'anar orientada a saber com la persona formada utilitza l'aprenentatge per desenvolupar les competències.

• El procés d'aprenentatge orientat al desenvolupament competencial.

• El desenvolupament competencial com a resulstat de la interacció de conceptes, habilitats i actituds amb la realitat.

• L'activitat com a unitat fonamental de l'aprenentatge basat en el desenvolupament competencial.

EL DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL I EL PROCÉS FORMATIU

• Identificar les competències a desenvolupar.

• Dissenyar les activitats formatives.

• Dissenyar l'avaluació d'acord amb aquests criteris.

Competència quan al coneixement i domini actualitzat de la matèria.

Comptències instruccionals.

Competències avaluatives.

Competències professionals.

Cada vegada es parla més de formació d'equips docents, no de formació individual, perquè entre tots abastem totes les competències, donat que no podem ser competents en tot. Aleshores és bo saber treballar col·laborativament, per exemple per equips docents.

L'altra idea és que de cara a resoldre un tema determinat, importa treballar balancejant les diverses competències que un té. Un ha de ser coneixedor del que sap i del que pot fer, i per tant pot desenvolupar la seva feina, tot balancejant les pròpies competències.

Quan s'avaluen competències, s'avaluen les activitats, ja que les competències no són observables. A través de les activitats que es fan veuràs si l'alumne és competent.

NOUS PRINCIPIS FORMATIUS

• El desenvolupament competencial precisa interaccionar el coneixement amb contexts de realitat.

• El coneixement il·lumina la realitat.

• El conflicte cognitiu com a estímul de l'aprenentatge.

• El coneixement evoluciona mitjançant la negociació social i l'avaluació de la progressió individual.

CARACTERÍSTIQUES DE LES ACTIVITATS

• Dissenyar activitats amb caràcter d'autenticitat.

• Les activitats han de reflectir la complexitat de la realitat.

• Ancorar les activitats en altres de més envergadura.

  
  

PRINCIPIS FORMATIUS

• Apropiació de l'activitat

• Proposar activitats complexes i estimulants.

• Cerca de punts de vista alternatius.

• Analitzar conjuntament com adqjirim el coneixement en quins processos s'ha recolzat.

APRENENTATGE FORMATIU I AVALUACIÓ

• En el nou enfocament la deferència entre aprenentatge i avaluació és purament acadèmica. L'avaluació ha de ser continuada i forma part de les activitats que prepares per veure si desenvolupen les competències.

  Tota activitat formativa ha de ser avaluada.

  La persona per formar-se ha de desenvolupar activitats.

  La formació i l'avaluació formen part del mateix continu.

  És l'avaluació basada en l'execució: tendència moderna de l'avaluació.

• Metacognició.

• Autoregulació de la pròpia formació. La formació ha de ser durant tota la vida.

AQU: està publicat tot de documents.

CONSELL SUPERIOR D'AVALUACIÓ, proves PISA

L'AVALUACIÓ BASADA EN EXECUCIONS

• S'entén per execució al procés de generació activa d'una resposta, observable directa o indirectament, mitjançant algun producte de caràcter permanent.

• Ha de tenir caràcter autèntic.

• Ha d'afavorir la comprensió en porfunditat del grau d'assoliment des parenentatges.

• Ha d'aportar informació sistemàtica i racional especte del progrés dels estudiants.

CARACTERÍSTIQUES DE L'AVALUACIÓ

• Tasques orientades a la construcció de respostes més que a la selecció.

• Ha de permetre l'observació directa de les execucions dels estudiants.

• Ha d'il·luminar els processos cognitius i els aprenentatges implicats en les tasques a executar.

• Ha de facilitar la millora del propi aprenentatge.

AVALUACIÓ DE LA FORMACIÓ A PARTIR DE LA SATISFACCIÓ DE L'USUARI

• Es basa en preguntar als usuaris el seu nivell de satisfacció.

• Satisfacció del professor foramt o delsreceptors dels seus serveis als centres.

• Es pot indagar respecte:

  - del programa o dels professors.

  - dels contiguts.

  - de la metodologia emprada.

  - dels diferents processos (matriculació, avaluació, atenció, etc.)

  - deks resultats obtinguts.

  Instruments habitualment utilitzats: enquesta, entrevista.

FORMACIÓ I DESENVLUPAMENT PROFESSIONAL

L'AUTOAVALUACIÓ ENTESA COM AVALUACIÓ ON L'AGENT AVALUADOR COINCIDEIX AMB EL SUBJECTE AVALUAT.

La formació ha d'estar orientada a desenvolupar-la durant tota la vida.

Lligat amb això hi ha la idea de l'autoavaluació. Com la plantegem l'autoavaluació?

MODELS BÀSICS

• Autoavaluació individual ( no requereix de la participació d'altres persones).

• Autoavaluació interctiva (basada en anàlisis sistematitzats i compartits amb altres persones).

• Autoavaluació basada en estàndards.

Les dues últimes són les més valuoses a l'hora d'autoavaluar-se, més que no pas la individual.

EL MARC REFERENCIAL

• El marc de l'autoavaluació hauria d'emfasitzar la relació dinàmica entre l'individu i la institució on les necessitats i els interessos d'un es fonen amb e recolzament de l'altres.

ACCIONS BÀSIQUES

• Establiment d'objectius mútuament beneficiosos.

• Emfasització de la comunicació sistemàtica.

• Creació d'un clima afavoridor de l'autoavaluació.

• Garantia en l'aplicació del sistema avaluatiu

• Utilització de múltiples fonts de dades.

PROCÉS

1. Fase d'ideació:

• Identificació del sistema de necessitats.

• Derivació dels objectius institucionals.

• Definició del model de qualitat per a la docència.

2. Fase de desenvolupament:

• Determinació de les funcions i responsabilitats del porfessorat.

• Desenvolupamen dels criteris d'avaluació i dererminació dels tipus d'evidències.

• Fixacio dels estàndards.

3. Fase d'implementació:

• Documentar l'activitat professional. Recollida d'evidències

4. Fase meta-avaluativa: l'avaluació ha de ser:

• Apropiada

• Útil

• Factible

• Precisa

MÒDUL 6: AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES I DE LES COMPETÈNCIES. ELABORACIÓ D'INSTRUMENTS

• concepció i components fonamentals del procés d'avaluació de la formació.

• Avaluació d'aprenentatges i de competències.

• criteris per a una avaluació formativa i formadora. Possibilitats i límits

• avaluació col·laborativa.

Avaluem per millorar.

En síntesi, avaluar és un procés participat d'indagació crítica pel qual adquirim coneixement que ens permet prendre decisions per a la millora.

Com que l'avaluació és un procés, hem de parlar de quan s'avalua:

• abans de la intervenció

• durant la intervenció, en moments acordats

• durant la intervencio, de forma imprevista

• durant la intervenció, segons com vagi el procés (reaccions dels participants, de les persones implicades...)

• al final de la intervenció

• com a balanç, després d'unes setmanes, d'uns mesos...

• ...

No sempre hem de fer tot aquest procés, depèn de les hores de la formació, etc.

L'avaluació és un procés participat

com millorar el grau d'aplicabilitat al centre ded la foramció que reben els professors:

• L'aplicació pràctica dels cursos i seminaris és millor i més observable quan es concreten els ocntinguts impartits de tal forma que, si cal, s'arribi a la recepta.

• En la modalitat d'assessoraments a centres l'aplicabilitat millora enormement sempre que impliquem les persones.

qui ha d'avaluar, agents? col·laborar?

Potser s'ha de col·laborar, però calen uns requisits, no només la bona voluntat i la disponibilitat. Calen uns requisits per avaluar:

- recollir dades

- analitzar-les i emetre un judici

- prendre decisions de millora.

La persona que ve a la formació: coneix i comparteix els objectius? Doncs haurem de dedicar un temps per a compartir els objectius, incorporar informació situada, i la persona formadora ha de ser capaç de fer autoavaluació, una autoregulació social.

Si aquest procés s'ha seguit, i prens decisions de millora com a formador, els formats prenen decisions de millora només perquè el grup li recorda que tenim uns objectius. El que li demanem al format és el mateix procés de millora, però li hem de facilitar, i no podem esperar al final a deixar-lo parlar.

Per col·laborar els participants han de coneixer els objectius, han d'incorporar una informació situada i fer una autoregualció social.

El cost d'una avaluació participada té un valor alt en temps, per exemple; els instruments són especials, i possiblement té uns límits.

ALGUNS EXEMPLES, FASE INICIAL:

quins instruments són idonis: els instruments que ens donin una anàlisi col·lavorativa (Q-sort, diamant...), qüestionari de grau, negociació d'expectatives, observació de la pràctica... arribant a CONCRETAR OBJECTIUS.

Instruments:

Q-SORT:

• llistat entre tots i en equips... apuntant desitjos, interessos...

• agrupem per categories

• prioritzem

FASE DE DESENVOLUPAMENT o procés

carpeta d'aprenentatge/docent, revisió periòdica segons acords inicials (regulació i autoregualció), assumpció de comporomisos (contracte didàctic), grup de conversa, pauta d'avenços, criteris d'èxit... negociant SIGNIFICAT DE L'AVALUACIÓ.

FASE DE TANCAMENT

avaluació per companys, portafoli, grups de conversa... arriban a CONCLUSIONS i vies de progrés.

AGENTS: qui avalua, ells, nosaltres?

Com a valor incrementa la comprensió de les persones, la iplicació, motivació, vàlua...APRENENTATGE.

Afavoreix el canvi real o IMPLEMENTACIÓ en el nucli (aula, equip, fase interactiva, intervenció educativa...)

Tenim un marc normatiu, o possibilita el marc normatiu?

MÒDUL 6: AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES I DE LES COMPETÈNCIES

L'avaluació en competències és:

avaluació més global, ajustada a la realitat.

Avalua el procés, va més enllà dels continguts.

Integra conceptes, procediments i valors.

Com avaluem:

Observació.

Un text per avaluar la competència lectora.

Hi ha d'haver congruència entre la manera d'avaluar en competències i com s'avaluen, amb quins instruments avaluem.

QUÈ US PROPOSO?

Aprendre relacionant al màxim teoria i pràctica.

• Amb base a la realitat: teoria i pràctica

• Donar resposta: no espereu solucions a les qüestions que sorgeixein.

• Construir ordre del dia conjuntament: per arribar al què ens proposem?

Ens reunim de tres en tres.

POSADA EN COMÚ

Tot model formatiu s'ha d'adaptar segons la temàtica i ella ens marcarà els objectes d'aprenentatge.

Aquesa temàica és el que volem aconseguir.

COMPONENTS DE L'AVALUACIÓ

1. OBJECTIU DE L'AVALUACIÓ

   L'objectiu de l'avaluació es MILLORAR.

2. OBJECTE

   Quan parlem de l'objecte volem dir “quina cosa volem avaluar.”

   El que hem d'avaluar ha d'estar relacionat amb els objectius.

   No és rigurós avaluar un curs només amb un registre de satisfacció.

   L'objecte d'avaluació pot ser:

   - El pla, programa (temps, recursos...)

   - APRENENTATGE

   - Satisfacció del “client”.

   No hem de confondre aquests tres objectes. L'important és l'aprenentatge.

   Podem combinar tots tres objectes, però el que fem ha de ser conscient i pensat.

3. AUDIÈNCIA

   A qui arribarà aquesta avaluació (organització, formadors, assistents...).

   Ens hem de plantejar “a qui importa l'avaluació?”.

4. INSTRUMENTS

5. QUI AVALUA ELS FORMADORS (AGENTS)

Hi ha un aspecte que ho lliga tot: EL PROJECTE FORMATIU.

Què ens proposem?

• Per q què avaluar? Què significa, doncs, avaluar? OBJECTIU

• Què cal avaluar? OBJECTE

• Què en fem, amb l'avaluació? AUDIÈNCIA

• Com avaluem? INSRUMENTS

• Amb qui avaluem? AGENTS

• Quan cal avaluar? COHERÈNCIA, TIPUS

1. Concepció: PER A QUÈ AVALUAR?

MOTIU:

• Certificar que s'ha assolit l'objectiu. PARADIGMA POSITIVISTA, (Això no condueix a cap millora), però és un REQUISIT SOCIAL.

• Assignar un valor diferent a assoliments diversos. PARADIGMA POSITIVISTA, però no condueix a la millora. És un constructe social.

• Animar els implicats a seguir treballant. PARADIGMA INTERPRETATIU, actua en el procés d'aprenentatge orientant l'estudiant, ajuda la millora.

• Informar els implicats sobre els avenços i les maneres d'avançar. PARADIGMA INTERPRETATIU, implica la participació de l'altre, ajuda la millora.

• Tenir una opinió sobre els processos i rendiments. PARADIGMA INTERPRETATI, aporta coneixement, ajuda la millora.

• Ajustar el desenvolupament dle projecte o programa. PARADIGMA INTERPRETATIU, és una decisió, hi ha una millora.

• coordinar-se milor amb altres persones o entitats. PARADIGMA INTERPRETATIU, decisió, millora

• Informar a l'administració/ a la societat sobre avenços. PARADIGMA INTERPRTATIU, aporta coneixement, ajuda a la millora.

• (Anotar la proposta personal) ( valorar de 0 a 5)

La finalitat de l'avaluació és la MILLORA.

MÒDUL6: AVALUACIÓ DE LA FORMACIÓ

AVALUAR: (concepte)

Procés de recollida d'informació orientat a l'emissió de judicis de mèrit o de valor respecte del desenvolupament personal i professional dels formadors.

La informació s'ha de recollir estratègicament per tal que ens permeti emetre algun judici. Per tant, hem de recollir informació abans i després, hem de triar els instruments adequats.

Els judicis que prenem són els de mèrit i de valors.

Tot el recull d'informació i el procés total ha de servir perquè nosaltres prenguem decisions de millora: haurem de modificar el programa, la didàctica...

L'avaluació és una activitat científica, però si no la utilitzem per millorar no serà gaire legítima.

L'avaluació té una vessant cultural molt important: tot això que hem dit és correcte però el procés ha d'estar contemplat des d'una cura dels elements ètics per tal de crear cultura avaluativa.

L'avaluació no és objectiva, és un procés tècnic, però és de caràcter acciològic. No podem introduir elements de perversió en l'avaluació. L'avaluació ha de ser un treball d'equip, ha de construir valors.

L'avaluació no pot servir per humiliar les persones.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES

• Associat al procés de presa de decisions.

• Generador de cultura avaluativa.

TIPUS

• Avaluació diagnòstica

• Avaluació formativa

• Avaluació sumativa

Avui en dia aquestes tres avaluacions ha quedat superat per l'avaluació continuada. Per treballar en competències s'ha de treballar per activitats, fent confluir l'aprenentatge amb el context de l'alumne i això s'ha de fer a través d'activitats ( tens el coneixement i el context real on aplicar el coneixement). Amb aquest context fer un examen només de continguts no té sentit.

ELEMENTS A CONSIDERAR EN EL PROCES

• Propòsit de l'avaluació

• Tipus de judicis

• Aspectes rellevants

• Fonts d'informació

• Estratègia avaluadora

• Agents de l'avaluació

• Calendari

• Instrumentació

• Recollida i anàlisi de la informació

• Judicis i informe

• Audiències: a qui va adreçat l'informe d'avaluació

• Presa de decisions

• Difusió de resultats

• seguiment

• meta-avaluació

COMPONENTS BÀSICS

• Objecte i fonts d'informació

• Estratègies i instruments

• Agents i moments de l'avaluació

• Criteris d'avaluació

• Audiències i informes

TÒPICS

• Avaluació i control

• Avaluació i crisi de legitimació

• Avaluació i qualitat

AVALUACIÓ. CONCEPTE

• L'avaluació com a procés.

• L'avaluació associada als processos de millora.

• L'avaluació com a generadora de cultura avaluativa.

EL MODEL AVALUATIU

• La formació contínua com a proposta programàtica.

  Apliques un programa.

• El model CIPP com a proposta integradora de l'avaluació de la formació permanent.

Context, imput, process, product.

Model de procés integrador.

Quan avalues un programa formatiu has de fixar l'atenció en aquests 4 aspectes i entre ells estan connectats.

AVALUACIÓ DEL CONTEXT

• Congruència entre els objectius del programa i les necessitats detectades en l'anàlisi del context.

• Cal analitzar l'escenari on es dituen els elements més rellevants del context.

AVALUACIÓ DE L'INPUT

Fa referència a la capacitat del sistema, que té uns recursos i només aquells.

• Avaluació de la capacitat del sistema per a donar esposta a les necessitats del programa.

  - Recursos humans.

  - Recursos materials.

AVALUACIÓ DEL PROCÉS

• Establiment de la congruència entre la planificació i la realiat resultant.

  - Detectar o preveure els defectes del disseny del procedimentd'implantació.

  - Proveir de forma continuada d'informació avaluativa per a modificar i millorar el propi procés.

AVALUACIÓ DEL PRODUCTE

• Valoració dels resultats obtinguts a partir de l'aplicació del porgrama de formació permanent.

  - Valoració de la satisfacció de l'usuari.

  - Valoració dels resusltats d'aprenentatge.

El problema és determinar quin és el producte formatiu. Es pot valorar si l'usuari està satisfet, o podem valorar els resultats d'aprenentatge.

L'important és veure si el procés formatiu ha portat transferència als seus llocs de treball, modificant o introduint alguns elements de canvi en la seva feina.

AVALUACIÓ DE L'IMPACTE

• Valoració de l'impacte de l'aplicació del porgrama de formació.

• L'impacte com a element de qualitat del programa.

• Valoració de la incidència del programa en el canvi.

S'hauria de comprovar l'impacte de la formació en els centres educatius. Per això la formació cada vegada es veu més com una formació de centre que no pas individual.

AVALUACIÓ DE LA LATÈNCIA

• Valoració del manteniment dels resultats a mig i llarg termini.

  - Manteniment dels compromisos derivats del procés formatiu.

  - Continuïtat en el desenvolupament de la qualitat professional.

  - Ampliació del radi d'acció del procés de millora.

AVALUACIÓ DE LA SOSTENIBILITAT

• Anàlisi de la ratio cost-efectivitat en termes quantitatius i qualitatius del desenvolupament del programa.

• Anàlisi dels beneficis primaris i secundaris.

• Anàlisi dela voluntat de manateniment de l'acció programàtica.