MÒDUL 2: LA COMUNICACIÓ EN LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT, a manera de reflexió

• Anàlisi de la importància de la comunicació en la formació permanent del professorat.
• La comunicació del formador amb el professorat (comunicació verbal i no verbal).
• La comunicació en la resolució dels conflictes.
• Síntesi de les habilitats i competències comunicatives i d'escolta activa treballades al màster.
  

La comunicació en la formació permanent és un aspecte vital, com en la vida mateixa.

La comunicació és essencial en qualsevol camp de la interacció humana. Per Freire la comunicació i l'educació són una mateixa cosa, és a dir, no pot existir l'una sense l'altra, ja que el procés docent educatiu és un procés comunicatiu en què el docent i l'alumne participen activament en la solució de les tasques i en l'adquisició de nous coneixements.

En el procés de la comunicació tots els elements hi són importants, l'emissor, el receptor, el canal, el missatge. El formador ha de tenir present de connectar amb les persones que té al davant. És important i vital ser empàtic, saber posar-te en el lloc de l'altre, ser assertiu.

Hi ha una sèrie d'actituds que ajuden poc a tenir una bona comunicació:

En les nostres exposicions:

• Posar-se les mans a la butxaca.

• Posar-se les mans als malucs.

• Vascular d’un peu a l’altre.

• Moviments dels peus in situ.

• Desplaçament d’un costat a l’altre.

• Recolzar-se a la cadira o a la taula.

 Quan s’està assegut:

• Tenir el cap recolzat en una mà.

• Tenir els braços sota la taula.

• Balancejar les espatlles.

• Balancejar-se del davant al darrera, amb la cadira.

 En altres casos:

• Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus...

• Gratar-se el cap, fregar-se el nas.

• Posar les mans davant la boca.

• Mossegar-se els llavis.

• Mirar el rellotge.

  

  
  

MÒDUL 2: L'EXPRESSIÓ CORPORAL COM A RECURS

Palem i ens fixem en aspectes que fan referència al llenguatge del cos. El cos emet signes extralingüístics i indicis que transmeten informació molt més enllà del missatge verbal. Els signes verbals són culturals i no són internacionals, ja que varien segons cada cultura. Els signes no verbals que intervenen en una situació de comunicació oral són principalment visuals (postura, gestos, mirades) i sonors (canvis de to i timbre, onomatopeies, sons bucals...).

Ens centrarem en els signes visuals, també anomenats cinètics. Hi ha tres grans tipus: il·lustradors, reguladors i adaptadors. Els dos primers grups són molt aconsellables per aconseguir una comunicació efectiva. Els darrers són un obstacle per a la comunicació i hem d’aprendre a controlar-los i a evitar-los.

IL·LUSTRADORS:

Són gestos i moviments que es produeixen amb sincronia a la parla. Són deliberats, però tenen un comportament inconscient. Poden estar relacionats amb la idea expressada verbalment, però tenen una significació explícita acordada:

• Mirades.

• Moviments o canvis de postura que indiquen un canvi de tema.

• Moviments de les mans que il·lustren una expressió.

• Gestos que aporten èmfasi: dibuixen la línia del pensament, descriuen un ritme o indiquen una mida o una distància, assenyalen una direcció.

• Assentiments o negociacions amb el cap.

REGULADORS:

Són moviments i gestos que afecten directament la interacció, i especialment regulen el torn de paraules. L’ús d’aquests signes reguladors es basa en la regla implícita que dues persones no poden parlar alhora. Els més freqüents són:

• Assentir lentament amb el cap: “et segueixo”.

• Assentir ràpidament: “acaba!”.

ADAPTADORS:

Són manifestacions externes d’estats d’ànim i de domini d’emocions. Solen ser gestos de manipulació d’objectes o del propi cos. Augmenten en situacions d’incomoditat psicològica en estats d’angoixa i ansietat. En general, són obstacles per a l’expressió oral Alguns exemples:

• Jugar amb un objecte, girar insistentment l’anell, obrir i tancar un bolígraf...

• Mossegar-se les ungles, pessigar-se, fregar-se les mans...

La Mirada mereix una atenció especial. En una situació comunicativa té un paper decisiu com a regulador dels torns de paraula: amb la mirada indiquem que escoltem algú, que volem parlar o que continuem escoltant.

Per tal de tenir “èxit comunicatiu”, cal mirar, somriure i desinhibir-se.

Per acabar, mostraré un llistat d’actituds que cal evitar en la comunicació no verbal:

- En les nostres exposicions:

• Posar-se les mans a la butxaca.

• Posar-se les mans als malucs.

• Vascular d’un peu a l’altre.

• Moviments dels peus in situ.

• Desplaçament d’un costat a l’altre.

• Recolzar-se a la cadira o a la taula.

- Quan s’està assegut:

• Tenir el cap recolzat en una mà.

• Tenir els braços sota la taula.

• Balancejar les espatlles.

• Balancejar-se del davant al darrera, amb la cadira.

- En altres casos:

• Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus...

• Gratar-se el cap, fregar-se el nas.

• Posar les mans davant la boca.

• Mossegar-se els llavis.

• Mirar el rellotge.

  

MÒDUL 2: DIR-HO BÉ (FORMES I MANERES ADEQUADES)

CARACTERÍSTIQUES D’UN DISCURS COMPRENSIBLE:

• Utilitzar un registre de formalitat mitjana (ni molt formal, ni molt col·loquial).

• Presentar l’estructura del discurs.

• Presentar les idees claus del discurs al principi.

• Utilitzar exemples i arguments lògics per facilitar la comprensió.

• Utilitzar un llenguatge senzill i clar.

• Il·lustrar amb recursos visuals, però tan sols amb els necessaris.

• Cloure amb comentaris de síntesi.

CONSELLS PER ESCOLLIR ELS MOTS MÉS ADEQUATS:

• Cal intentar no repetir mots: la repetició provoca monotonia i denota manca de repertori lèxic.

• Cal evitar l’ús de mots i enllaços buits, que tan sols omplen espai sense aportar gaire significat.

• Cal emprar mots concrets i evitar els abstractes, que tendeixen a enfosquir el text. És millor expressar les accions amb verbs que amb substantius.

• Cal triar paraules conegudes i curtes.

• No s’ha d’abusar dels adverbis acabats en “-ment”.

• Cal fer servir verbs amb significat ple i cal mesurar la utilització de verbs predicatius (ser, estar, fer, trobar...).

CONSELLS PER CONSTRUIR FRASES EFICIENTS:

• Evitar les frases molt llargues (de més de 30 mots). Cal comprovar que es llegeixen fàcilment.

• Cal esporgar tots els mots i els incisos irrellevants.

• Situar els incisos en el lloc més oportú i evitant que separin paraules relacionades.

• Buscar l’ordre de les paraules més planer: subjecte, verb i complements.

• Col·locar la informació més rellevant al principi de la frase.

• No abusar de les construccions passives, de les negacions ni de l’estil nominal, perquè compliquen la prosa.

• Deixar actuar els actors: que els protagonistes de la frase facin de subjecte i objecte gramaticals.

LES TRES CLAUS DE L’EFICÀCIA COMUNICATIVA:

• És imprescindible establir relacions de confiança.
• És bàsic planificar qualsevol intervenció comunicativa.
• És fonamental facilitar la comprensió del missatge.

MÒDUL 2: HABILITATS I COMPETÈNCIES COMUNICATIVES I D'ESCOLTA ACTIVA

Destaquem a continuació una sèrie d'actituds que mostren una bona o mala escolta activa:

ESCOLTA ACTIVA NEGATIVA	Tendeixo a anticipar-me a allò que vol dir l’altre persona i deixo d’escoltar-lo amb la màxima atenció
	Normalment, és difícil que recordi tot allò que m’han dit en una conversa.
	Quan em diuen alguna cos amb què no estic d’acord, no puc evitar prestar menys atenció o no escoltar.
	Quan despatxo amb algú, també atenc al telèfon i/o a d’altres persones.
	Sovint simulo prestar atenció a la persona que em parla.
	Critico mentalment les expressions i la forma de parlar dels altres si les trobo poc adequades o desagradables.
	Quan em parlen, els meus pensaments, conscient o inconscientment, solen estar en un altre lloc.
	Normalment m’impaciento, demostro nerviosisme i ganes d’anar-me’n, si la conversa dura més del que jo tenia previst.
	Quan m’estan parlant, acostumo a pensar la resposta que donaré, fins i tot abans que acabin de parlar.
	Intento acabar algunes de les frases de les persones amb les quals parlo, sense esperar a que acabin.
	Normalment tan sols escolto la part del missatge que considero més interessant.
	Tendeixo a jutjar als altres tan sols per allò de què parlen.
ESCOLTA ACTIVA POSITIVA	Quan parlo amb algú, li miro als ulls.
	Sóc capaç de resumir en poques paraules allò que m’acaba de dir el meu interlocutor.
	Intento aprendre alguna cosa d’allò que em diuen els meus interlocutors, encara que siguin coses senzilles.
	Animo als meus interlocutors per tal de que segueixin parlant.
	Després d’una entrevista, recordo la mirada, les expressions i els gestos dels meus interlocutors.
	Tracto de descobrir el significat de les paraules de l’altre, tot i que no em siguin familiars.
	Normalment, demano aclariments sobre aquells temes dels quals no comprenc bé el seu significat o intencionalitat.
	Durant les entrevistes, o tot just acabar-les, prenc notes d’allò que considero més important.
	Acostumo a demostrar el meu interès mitjançant signes no verbals, gestos i expressions corporals.
	Intento atendre a les idees principals dels meus interlocutors i no als aspectes trivials.
	Sóc capaç de centrar-me en el significat d’allò que diu el meu interlocutor, i no en el seu aspecte físic.
	Faig el possible per tal que l’altre es senti còmode.
	Els meus interlocutors em tenen per una persona que sap escoltar.

MÒDUL 2: PLANIFICAR LA COMUNICACIÓ

No podem deixar en mans de la nostra experiència i la nostra confiança en la nostra capacitat d’improvisació qualsevol experiència de comunicació, i en especial les intervencions orals en públic. A més de conèixer al màxim la situació en la qual haurem de fer la intervenció, haurem de preparar bé el contingut del discurs amb un bon guió previ.

En general, la preparació del discurs pot constar dels passos següents:

1. Delimitar el tema: triar el contingut, l’enfocament, recollir la informació necessària, seleccionar-la...

2. Preparar l’esquema previ: buscar l’estructura i escollir la millor progressió temàtica per aconseguir fer un discurs clar, ordenat i coherent. Serà útil que distingim les idees principals de les secundàries, així podrem trobar el millor lloc per a cadascuna i relacionar-les de manera lògica.

3. Fer unes notes breus (només frases soltes o mots clau) que ens recordin què hem d’explicar en cada moment..

4. Repassar el principi i el final del discurs. Si hi ha una frase que expressi clarament una idea clau, aquí val la pena apuntar-la completa, perquè no se’ns escapi en aquests moments especials.

5. Fer un assaig previ: especialment per comprovar que recordem moltes coses només fent un cop d’ull a les notes del guió. Si no és així, podrem modificar el guió per fer-lo més útil al nostre propòsit.

6. Finalment, si pensem il·lustrar el nostre discurs amb mitjans audiovisuals, caldrà dedicar un temps a preparar els materials necessaris (presentacions, imatges, projeccions...).

A més, per planificar una acció de comunicació més senzilla (una entrevista, una conversa de treball...), podem fer servir aquest protocol:

1. Qui sóc?, Quina funció compleixo?, Quin paper em toca fer?

2. A qui m’adreço? Quins seran els destinataris? Particularitats.

3. Quin és l’espai i el moment on es produirà l’acció de comunicació?

4. Quin és el motiu de la trobada, sessió, reunió, entrevista...?

5. Quina és la informació principal i essencial que cal transmetre?

6. Quin crec que pot ser el codi més adequat?

7. Principals obstacles i dificultats amb les que tinc previst que em puc trobar.

8. Possibles recursos que utilitzaré.

Podem remarcar 3 idees clau que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar qualsevol situació comunicativa:

• DIR EL QUE DIRÀS: En la Introducció, deixar clar d’allò de què parlaràs.
• DIR EL QUE HAS DE DIR: Durant el Desenvolupament, deixar clares les idees que vols transmetre.
• DIR EL QUE HAS DIT: En la Conclusió, evidenciar quines són els aspectes bàsics amb els quals han de marxar els interlocutors.

MÒDUL 2: ATREVIR-SE A COMUNICAR (COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL)

Un bon missatge és aquell que el distanatari el comprèn.

Principis de la comunicació funcional:

• Pragmaatisme.
• Relació paraula-acció (per exemple, reconciliar-se)
• Economia, hem de tenir una idea clau per transmetre-la.
• Eficàcia
• Responsabilitat de l'emissor: si un missatge no s'entén, la culpa és de l'emissor.
• Objectiu: comprensibilitat.

LES ACTITUDS I HABILITATS ORALS:

Una actitud és un estat intern de predisposició per actuar d’una determinada manera davant d’un fenomen o d’un esdeveniment. El comportament verbal d’una persona mostra moltes actituds respecte de molts fets de la realitat. Amb el llenguatge corporal mostrem actituds, sovint inconscientment. Hi ha actituds que afavoreixen la comunicació i que podríem dir són positives i obertes. Entre aquestes, destacarem:

• Naturalitat: Ser un mateix, evitar l’ampul·lositat i l’afectació.

• Honestedat: Ser sincer, no enganyar ni exagerar.

• Interès: Tenir interès pel tema i sobretot pels interlocutors. Disposició per escoltar i entendre altres opinions; respondre als interessos de l’altre.

• Implicació: Mostrar-se motivat; vivacitat.

• Seguretat: Actitud afirmativa i assertiva. Evitar les excuses i les disculpes.

• Convicció: Tenir confiança en el missatge. Credibilitat, capacitat argumentativa.

• Respecte: No acusar ni desacreditar ningú; utilitzar el “nosaltres” enlloc de “jo”, “tu” o “vostès”. Ser breu, respectar el temps dels altres.

• Claredat: Comunicar directament; evitar la complexitat, l’abstracció, les divagacions i les generalitzacions.

• Emoció: Sintonitzar amb els sentiments dels altres; controlar els sentiments negatius o destructius. Mostrar sentiments, parlar-hi i arribar als sentiments dels altres. Les emocions s’encomanen.

• Empatia: Comprendre que altres persones poden pensar de forma diferent a mi.

RECURSOS D’EFICÀCIA COMUNICATIVA:

L’eficàcia comunicativa és un valor que tenen els bons comunicadors. Per tal d’aconseguir-la, cal tenir en compte tot un seguit de recursos:

• Analitzar sempre la situació comunicativa: Tenir clar els objectius, el públic, el moment...

• Enfocar el missatge cap al destinatari. El ,és important és el públic; ell marcarà el com del missatge (vocabulari, durada..).

• Donar prioritat a l’objectiu. El més prioritari és que quedi clar quin és l’objectiu.

• Seleccionar la informació amb criteris “d’economia”. No cal donar més informació que l’estricament necessària.

• Usar un codi accessible al receptor. Hem d’utilitzar un vocabulari entenedor.

• Estructurar el missatge. El discurs comunicatiu ha d’estar estructurat per tal de fer-lo el màxim de comprensiu possible.

• Aplicar recursos d’economia lingüística. Per donar tan sols la informació necessària cal tenir clar què és el que volem que arribi al públic.

• Verificar la comprensió. Hem d’anar verificant durant el discurs comunicatiu que els destinataris ens segueixen i ens entenen.

• Preservar la relació amb els destinataris per tal de facilitar la comprensió.

CONSELLS PER A L’EFECTIVITAT EN LA CONVERSA:

• Saber callar.

• Analitzar possibles filtres subjectius (entorn a la persona, al tema...).

• Escoltar els sentiments i les informacions implícites.

• Reconèixer i distanciar-se de les emocions pròpies.

• Opinar només sobre fets o paraules i no sobre persones.

• Tenir sempre present l’objectiu del diàleg.

• Extremar la cortesia i l’educació en les instruccions. No imposar.

• No deixar mai en mal lloc l’interlocutor.

• Mostrar senyals de comprensió i verificar la comprensió de l’altra persona amb sol·licituds respectuoses.

• Tenir sempre present que cal preservar la relació.