Palem i ens fixem en aspectes que fan referència al llenguatge del cos. El cos emet signes extralingüístics i indicis que transmeten informació molt més enllà del missatge verbal. Els signes verbals són culturals i no són internacionals, ja que varien segons cada cultura. Els signes no verbals que intervenen en una situació de comunicació oral són principalment visuals (postura, gestos, mirades) i sonors (canvis de to i timbre, onomatopeies, sons bucals...).
Ens centrarem en els signes visuals, també anomenats cinètics. Hi ha tres grans tipus: il·lustradors, reguladors i adaptadors. Els dos primers grups són molt aconsellables per aconseguir una comunicació efectiva. Els darrers són un obstacle per a la comunicació i hem d’aprendre a controlar-los i a evitar-los.
IL·LUSTRADORS:
Són gestos i moviments que es produeixen amb sincronia a la parla. Són deliberats, però tenen un comportament inconscient. Poden estar relacionats amb la idea expressada verbalment, però tenen una significació explícita acordada:
Mirades.
Moviments o canvis de postura que indiquen un canvi de tema.
Moviments de les mans que il·lustren una expressió.
Gestos que aporten èmfasi: dibuixen la línia del pensament, descriuen un ritme o indiquen una mida o una distància, assenyalen una direcció.
Assentiments o negociacions amb el cap.
REGULADORS:
Són moviments i gestos que afecten directament la interacció, i especialment regulen el torn de paraules. L’ús d’aquests signes reguladors es basa en la regla implícita que dues persones no poden parlar alhora. Els més freqüents són:
Assentir lentament amb el cap: “et segueixo”.
Assentir ràpidament: “acaba!”.
ADAPTADORS:
Són manifestacions externes d’estats d’ànim i de domini d’emocions. Solen ser gestos de manipulació d’objectes o del propi cos. Augmenten en situacions d’incomoditat psicològica en estats d’angoixa i ansietat. En general, són obstacles per a l’expressió oral Alguns exemples:
Jugar amb un objecte, girar insistentment l’anell, obrir i tancar un bolígraf...
Mossegar-se les ungles, pessigar-se, fregar-se les mans...
La Mirada mereix una atenció especial. En una situació comunicativa té un paper decisiu com a regulador dels torns de paraula: amb la mirada indiquem que escoltem algú, que volem parlar o que continuem escoltant.
Per tal de tenir “èxit comunicatiu”, cal mirar, somriure i desinhibir-se.
Per acabar, mostraré un llistat d’actituds que cal evitar en la comunicació no verbal:
- En les nostres exposicions:
Posar-se les mans a la butxaca.
Posar-se les mans als malucs.
Vascular d’un peu a l’altre.
Moviments dels peus in situ.
Desplaçament d’un costat a l’altre.
Recolzar-se a la cadira o a la taula.
- Quan s’està assegut:
Tenir el cap recolzat en una mà.
Tenir els braços sota la taula.
Balancejar les espatlles.
Balancejar-se del davant al darrera, amb la cadira.
- En altres casos:
Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus...
Gratar-se el cap, fregar-se el nas.
Posar les mans davant la boca.
Mossegar-se els llavis.
Mirar el rellotge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada