MÒDUL 2: L'EXPRESSIÓ CORPORAL COM A RECURS

Palem i ens fixem en aspectes que fan referència al llenguatge del cos. El cos emet signes extralingüístics i indicis que transmeten informació molt més enllà del missatge verbal. Els signes verbals són culturals i no són internacionals, ja que varien segons cada cultura. Els signes no verbals que intervenen en una situació de comunicació oral són principalment visuals (postura, gestos, mirades) i sonors (canvis de to i timbre, onomatopeies, sons bucals...).

Ens centrarem en els signes visuals, també anomenats cinètics. Hi ha tres grans tipus: il·lustradors, reguladors i adaptadors. Els dos primers grups són molt aconsellables per aconseguir una comunicació efectiva. Els darrers són un obstacle per a la comunicació i hem d’aprendre a controlar-los i a evitar-los.

IL·LUSTRADORS:

Són gestos i moviments que es produeixen amb sincronia a la parla. Són deliberats, però tenen un comportament inconscient. Poden estar relacionats amb la idea expressada verbalment, però tenen una significació explícita acordada:

• Mirades.

• Moviments o canvis de postura que indiquen un canvi de tema.

• Moviments de les mans que il·lustren una expressió.

• Gestos que aporten èmfasi: dibuixen la línia del pensament, descriuen un ritme o indiquen una mida o una distància, assenyalen una direcció.

• Assentiments o negociacions amb el cap.

REGULADORS:

Són moviments i gestos que afecten directament la interacció, i especialment regulen el torn de paraules. L’ús d’aquests signes reguladors es basa en la regla implícita que dues persones no poden parlar alhora. Els més freqüents són:

• Assentir lentament amb el cap: “et segueixo”.

• Assentir ràpidament: “acaba!”.

ADAPTADORS:

Són manifestacions externes d’estats d’ànim i de domini d’emocions. Solen ser gestos de manipulació d’objectes o del propi cos. Augmenten en situacions d’incomoditat psicològica en estats d’angoixa i ansietat. En general, són obstacles per a l’expressió oral Alguns exemples:

• Jugar amb un objecte, girar insistentment l’anell, obrir i tancar un bolígraf...

• Mossegar-se les ungles, pessigar-se, fregar-se les mans...

La Mirada mereix una atenció especial. En una situació comunicativa té un paper decisiu com a regulador dels torns de paraula: amb la mirada indiquem que escoltem algú, que volem parlar o que continuem escoltant.

Per tal de tenir “èxit comunicatiu”, cal mirar, somriure i desinhibir-se.

Per acabar, mostraré un llistat d’actituds que cal evitar en la comunicació no verbal:

- En les nostres exposicions:

• Posar-se les mans a la butxaca.

• Posar-se les mans als malucs.

• Vascular d’un peu a l’altre.

• Moviments dels peus in situ.

• Desplaçament d’un costat a l’altre.

• Recolzar-se a la cadira o a la taula.

- Quan s’està assegut:

• Tenir el cap recolzat en una mà.

• Tenir els braços sota la taula.

• Balancejar les espatlles.

• Balancejar-se del davant al darrera, amb la cadira.

- En altres casos:

• Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus...

• Gratar-se el cap, fregar-se el nas.

• Posar les mans davant la boca.

• Mossegar-se els llavis.

• Mirar el rellotge.

  

MÒDUL 2: DIR-HO BÉ (FORMES I MANERES ADEQUADES)

CARACTERÍSTIQUES D’UN DISCURS COMPRENSIBLE:

• Utilitzar un registre de formalitat mitjana (ni molt formal, ni molt col·loquial).

• Presentar l’estructura del discurs.

• Presentar les idees claus del discurs al principi.

• Utilitzar exemples i arguments lògics per facilitar la comprensió.

• Utilitzar un llenguatge senzill i clar.

• Il·lustrar amb recursos visuals, però tan sols amb els necessaris.

• Cloure amb comentaris de síntesi.

CONSELLS PER ESCOLLIR ELS MOTS MÉS ADEQUATS:

• Cal intentar no repetir mots: la repetició provoca monotonia i denota manca de repertori lèxic.

• Cal evitar l’ús de mots i enllaços buits, que tan sols omplen espai sense aportar gaire significat.

• Cal emprar mots concrets i evitar els abstractes, que tendeixen a enfosquir el text. És millor expressar les accions amb verbs que amb substantius.

• Cal triar paraules conegudes i curtes.

• No s’ha d’abusar dels adverbis acabats en “-ment”.

• Cal fer servir verbs amb significat ple i cal mesurar la utilització de verbs predicatius (ser, estar, fer, trobar...).

CONSELLS PER CONSTRUIR FRASES EFICIENTS:

• Evitar les frases molt llargues (de més de 30 mots). Cal comprovar que es llegeixen fàcilment.

• Cal esporgar tots els mots i els incisos irrellevants.

• Situar els incisos en el lloc més oportú i evitant que separin paraules relacionades.

• Buscar l’ordre de les paraules més planer: subjecte, verb i complements.

• Col·locar la informació més rellevant al principi de la frase.

• No abusar de les construccions passives, de les negacions ni de l’estil nominal, perquè compliquen la prosa.

• Deixar actuar els actors: que els protagonistes de la frase facin de subjecte i objecte gramaticals.

LES TRES CLAUS DE L’EFICÀCIA COMUNICATIVA:

• És imprescindible establir relacions de confiança.
• És bàsic planificar qualsevol intervenció comunicativa.
• És fonamental facilitar la comprensió del missatge.

MÒDUL 2: ATREVIR-SE A COMUNICAR (COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL)

Un bon missatge és aquell que el distanatari el comprèn.

Principis de la comunicació funcional:

• Pragmaatisme.
• Relació paraula-acció (per exemple, reconciliar-se)
• Economia, hem de tenir una idea clau per transmetre-la.
• Eficàcia
• Responsabilitat de l'emissor: si un missatge no s'entén, la culpa és de l'emissor.
• Objectiu: comprensibilitat.

LES ACTITUDS I HABILITATS ORALS:

Una actitud és un estat intern de predisposició per actuar d’una determinada manera davant d’un fenomen o d’un esdeveniment. El comportament verbal d’una persona mostra moltes actituds respecte de molts fets de la realitat. Amb el llenguatge corporal mostrem actituds, sovint inconscientment. Hi ha actituds que afavoreixen la comunicació i que podríem dir són positives i obertes. Entre aquestes, destacarem:

• Naturalitat: Ser un mateix, evitar l’ampul·lositat i l’afectació.

• Honestedat: Ser sincer, no enganyar ni exagerar.

• Interès: Tenir interès pel tema i sobretot pels interlocutors. Disposició per escoltar i entendre altres opinions; respondre als interessos de l’altre.

• Implicació: Mostrar-se motivat; vivacitat.

• Seguretat: Actitud afirmativa i assertiva. Evitar les excuses i les disculpes.

• Convicció: Tenir confiança en el missatge. Credibilitat, capacitat argumentativa.

• Respecte: No acusar ni desacreditar ningú; utilitzar el “nosaltres” enlloc de “jo”, “tu” o “vostès”. Ser breu, respectar el temps dels altres.

• Claredat: Comunicar directament; evitar la complexitat, l’abstracció, les divagacions i les generalitzacions.

• Emoció: Sintonitzar amb els sentiments dels altres; controlar els sentiments negatius o destructius. Mostrar sentiments, parlar-hi i arribar als sentiments dels altres. Les emocions s’encomanen.

• Empatia: Comprendre que altres persones poden pensar de forma diferent a mi.

RECURSOS D’EFICÀCIA COMUNICATIVA:

L’eficàcia comunicativa és un valor que tenen els bons comunicadors. Per tal d’aconseguir-la, cal tenir en compte tot un seguit de recursos:

• Analitzar sempre la situació comunicativa: Tenir clar els objectius, el públic, el moment...

• Enfocar el missatge cap al destinatari. El ,és important és el públic; ell marcarà el com del missatge (vocabulari, durada..).

• Donar prioritat a l’objectiu. El més prioritari és que quedi clar quin és l’objectiu.

• Seleccionar la informació amb criteris “d’economia”. No cal donar més informació que l’estricament necessària.

• Usar un codi accessible al receptor. Hem d’utilitzar un vocabulari entenedor.

• Estructurar el missatge. El discurs comunicatiu ha d’estar estructurat per tal de fer-lo el màxim de comprensiu possible.

• Aplicar recursos d’economia lingüística. Per donar tan sols la informació necessària cal tenir clar què és el que volem que arribi al públic.

• Verificar la comprensió. Hem d’anar verificant durant el discurs comunicatiu que els destinataris ens segueixen i ens entenen.

• Preservar la relació amb els destinataris per tal de facilitar la comprensió.

CONSELLS PER A L’EFECTIVITAT EN LA CONVERSA:

• Saber callar.

• Analitzar possibles filtres subjectius (entorn a la persona, al tema...).

• Escoltar els sentiments i les informacions implícites.

• Reconèixer i distanciar-se de les emocions pròpies.

• Opinar només sobre fets o paraules i no sobre persones.

• Tenir sempre present l’objectiu del diàleg.

• Extremar la cortesia i l’educació en les instruccions. No imposar.

• No deixar mai en mal lloc l’interlocutor.

• Mostrar senyals de comprensió i verificar la comprensió de l’altra persona amb sol·licituds respectuoses.

• Tenir sempre present que cal preservar la relació.