MÒDUL 2: HABILITATS I COMPETÈNCIES COMUNICATIVES I D'ESCOLTA ACTIVA

Destaquem a continuació una sèrie d'actituds que mostren una bona o mala escolta activa:

ESCOLTA ACTIVA NEGATIVA	Tendeixo a anticipar-me a allò que vol dir l’altre persona i deixo d’escoltar-lo amb la màxima atenció
	Normalment, és difícil que recordi tot allò que m’han dit en una conversa.
	Quan em diuen alguna cos amb què no estic d’acord, no puc evitar prestar menys atenció o no escoltar.
	Quan despatxo amb algú, també atenc al telèfon i/o a d’altres persones.
	Sovint simulo prestar atenció a la persona que em parla.
	Critico mentalment les expressions i la forma de parlar dels altres si les trobo poc adequades o desagradables.
	Quan em parlen, els meus pensaments, conscient o inconscientment, solen estar en un altre lloc.
	Normalment m’impaciento, demostro nerviosisme i ganes d’anar-me’n, si la conversa dura més del que jo tenia previst.
	Quan m’estan parlant, acostumo a pensar la resposta que donaré, fins i tot abans que acabin de parlar.
	Intento acabar algunes de les frases de les persones amb les quals parlo, sense esperar a que acabin.
	Normalment tan sols escolto la part del missatge que considero més interessant.
	Tendeixo a jutjar als altres tan sols per allò de què parlen.
ESCOLTA ACTIVA POSITIVA	Quan parlo amb algú, li miro als ulls.
	Sóc capaç de resumir en poques paraules allò que m’acaba de dir el meu interlocutor.
	Intento aprendre alguna cosa d’allò que em diuen els meus interlocutors, encara que siguin coses senzilles.
	Animo als meus interlocutors per tal de que segueixin parlant.
	Després d’una entrevista, recordo la mirada, les expressions i els gestos dels meus interlocutors.
	Tracto de descobrir el significat de les paraules de l’altre, tot i que no em siguin familiars.
	Normalment, demano aclariments sobre aquells temes dels quals no comprenc bé el seu significat o intencionalitat.
	Durant les entrevistes, o tot just acabar-les, prenc notes d’allò que considero més important.
	Acostumo a demostrar el meu interès mitjançant signes no verbals, gestos i expressions corporals.
	Intento atendre a les idees principals dels meus interlocutors i no als aspectes trivials.
	Sóc capaç de centrar-me en el significat d’allò que diu el meu interlocutor, i no en el seu aspecte físic.
	Faig el possible per tal que l’altre es senti còmode.
	Els meus interlocutors em tenen per una persona que sap escoltar.

MÒDUL 2: PLANIFICAR LA COMUNICACIÓ

No podem deixar en mans de la nostra experiència i la nostra confiança en la nostra capacitat d’improvisació qualsevol experiència de comunicació, i en especial les intervencions orals en públic. A més de conèixer al màxim la situació en la qual haurem de fer la intervenció, haurem de preparar bé el contingut del discurs amb un bon guió previ.

En general, la preparació del discurs pot constar dels passos següents:

1. Delimitar el tema: triar el contingut, l’enfocament, recollir la informació necessària, seleccionar-la...

2. Preparar l’esquema previ: buscar l’estructura i escollir la millor progressió temàtica per aconseguir fer un discurs clar, ordenat i coherent. Serà útil que distingim les idees principals de les secundàries, així podrem trobar el millor lloc per a cadascuna i relacionar-les de manera lògica.

3. Fer unes notes breus (només frases soltes o mots clau) que ens recordin què hem d’explicar en cada moment..

4. Repassar el principi i el final del discurs. Si hi ha una frase que expressi clarament una idea clau, aquí val la pena apuntar-la completa, perquè no se’ns escapi en aquests moments especials.

5. Fer un assaig previ: especialment per comprovar que recordem moltes coses només fent un cop d’ull a les notes del guió. Si no és així, podrem modificar el guió per fer-lo més útil al nostre propòsit.

6. Finalment, si pensem il·lustrar el nostre discurs amb mitjans audiovisuals, caldrà dedicar un temps a preparar els materials necessaris (presentacions, imatges, projeccions...).

A més, per planificar una acció de comunicació més senzilla (una entrevista, una conversa de treball...), podem fer servir aquest protocol:

1. Qui sóc?, Quina funció compleixo?, Quin paper em toca fer?

2. A qui m’adreço? Quins seran els destinataris? Particularitats.

3. Quin és l’espai i el moment on es produirà l’acció de comunicació?

4. Quin és el motiu de la trobada, sessió, reunió, entrevista...?

5. Quina és la informació principal i essencial que cal transmetre?

6. Quin crec que pot ser el codi més adequat?

7. Principals obstacles i dificultats amb les que tinc previst que em puc trobar.

8. Possibles recursos que utilitzaré.

Podem remarcar 3 idees clau que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar qualsevol situació comunicativa:

• DIR EL QUE DIRÀS: En la Introducció, deixar clar d’allò de què parlaràs.
• DIR EL QUE HAS DE DIR: Durant el Desenvolupament, deixar clares les idees que vols transmetre.
• DIR EL QUE HAS DIT: En la Conclusió, evidenciar quines són els aspectes bàsics amb els quals han de marxar els interlocutors.