- Caracterització de la pràctica formativa. De la linealitat i pervisibilitat de la pràctica formadora al reconeixement de la seva complexitat i ambigüitat.
- Reflexió entorn els dilemes i paradoxes de la pràctica de la formació.
- Definició crítica de les qualitats i competències del formador.
- Fonaments de al pràctica reflexiva en la formació permanent del professorat.
- Reflexió i posicionament personal davant de les metodologies i estratègies de reflexió treballats al llarg del màster: aprenentatge reflexiu-experiencial, estratègies participatives, etc.
Vegeu aquesta presentació sobre la pràctica reflexiva, que vull destacar d'aquest mòdul:
La reflexió sobre la pròpia pràctica és una bona forma de no actuar per inèrcia, de saber com i per què fem les coses i cercar la millora en la nostra tasca. Amb la Laura Farró vàrem fer una sessió de pràctica reflexiva, en què vàrem veure la utilitat del portafoli per aquesta reflexió. Una primera part d'anàlisi de la situació formativa, una segona part del contrast i una última part de redescripció. Aquest procés és cíclic i es pot anar repetint, sempre amb l'objectiu de millora.
Hem vist com un formador ha de tenir unes característiques determinades que l'han d'ajudar o li han de facilitar portar a terme la seva tasca. Ha de ser un bon líder, ha de tenir empatia, ser un bon comunicador, ha de ser assertiu. Potser tots hem patit formadors que no han tingut aquest perfil al llarg de tots aquests anys en què hem fet formació. Sempre he pensat que si mai fes de formadora no voldria cometre errors que he vist en altres. Però les característiques que he dit abans potser són de superwoman formadora i deu costar tenir-les totes.
Ens podem ajudar de diverses estratègies per a treballar les sessions i fer-les més amenes, enriquidores i participatives. Hi ha estratègies participatives com el debat dirigit, el puzle de grups, pluja d'idees, entrepà, sandvitx... Cada una d'elles es pot utilitzar, però el tipus de formació també determinarà la que és més adient. En el màster n'hem treballat alguna, com per exemple el puzle.
Des del meu punt de vista, cal no abusar d'aquestes estratègies perquè a vegades cansen i pots tenir la sensació de pèrdua de temps.
Hem vist com l'obsrevació pot millorar la pràctica docent. Això significa que un té ganes de millorar i no tem el que l'observador pugui dir-li sobre la seva pràctica. Implica un grau de confiança elevat entre la persona observada i l'observador, que haurà de ser del tot sincer i objectiu a l'hora de fer el comentari. Tenir el punt de vista de l'altre permet al docent tenir una perspectiva diferent de com ell actua amb els estudiants.
Aquesta observació ha de ser pautada, per tant s'ha de preparar abans de fer-la. Un cop feta, s'han d'analitzar les dades i fer-ne una reflexió. Cal fer esment que els canvis que es poden produir no seran ràpids.
