- Anàlisi de la importància de la comunicació en la formació permanent del professorat.
- La comunicació del formador amb el professorat (comunicació verbal i no verbal).
- La comunicació en la resolució dels conflictes.
- Síntesi de les habilitats i competències comunicatives i d'escolta activa treballades al màster.
La comunicació en la formació permanent és un aspecte vital, com en la vida mateixa.
La comunicació és essencial en qualsevol camp de la interacció humana. Per Freire la comunicació i l'educació són una mateixa cosa, és a dir, no pot existir l'una sense l'altra, ja que el procés docent educatiu és un procés comunicatiu en què el docent i l'alumne participen activament en la solució de les tasques i en l'adquisició de nous coneixements.
En el procés de la comunicació tots els elements hi són importants, l'emissor, el receptor, el canal, el missatge. El formador ha de tenir present de connectar amb les persones que té al davant. És important i vital ser empàtic, saber posar-te en el lloc de l'altre, ser assertiu.
Hi ha una sèrie d'actituds que ajuden poc a tenir una bona comunicació:
En les nostres exposicions:
Posar-se les mans a la butxaca.
Posar-se les mans als malucs.
Vascular d’un peu a l’altre.
Moviments dels peus in situ.
Desplaçament d’un costat a l’altre.
Recolzar-se a la cadira o a la taula.
Quan s’està assegut:
Tenir el cap recolzat en una mà.
Tenir els braços sota la taula.
Balancejar les espatlles.
Balancejar-se del davant al darrera, amb la cadira.
En altres casos:
Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus...
Gratar-se el cap, fregar-se el nas.
Posar les mans davant la boca.
Mossegar-se els llavis.
Mirar el rellotge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada