MÒDUL 7: L'ASSESSORAMENT A LA FORMACIÓ PERMANENT

• Definició i caracterització personal de l'assessorament com a modalitat formativa.
• Anàlisi crítica de les diferents modalitats d'assessorament. Identificació personal amb alguna de les modalitats treballades al llarg del màster.
• Reptes i dilemes en el procés d'assessorament.
• Característiques de l'assessor de procés.
• Reflexió crítica sobre les estratègies d'assessorament abordades al llarg del curs.

L'assessorament és la modalitat de formació que en l'actualitat es veu més valuosa i útil. Hem de tenir present que es tracta que la formació tingui un cert impacte en la tasca dels professionals en les seves institucions. Així que si es fa un assessorament en centre, amb els diversos professionals que estan implicats en l'educació dels mateixos alumnes, pot ser molt més profitós que no pas una formació individual, que tindrà poc impacte en el centre.

També és interessant remarcar que l'assessorament en centre resulta més contextualitzat, ja que es parteix de la realitat existent i es treballa entorn a ella.

Hem vist quines característiques ha de tenir un assessor, i sobretot ha de tenir capacitat de lideratge, saber comunicar i tenir una visió àmplia i general, de manera que sàpiga reconduir les sessions sempre que convingui. Sense perdre de vista els objectius que vol aconseguir el grup, ha d'anar conduint-lo cap a la recerca d'estratègies que els ajudin en la seva tasca.

A mi, personalment, és una modalitat que m'atrau moltíssim pel que té d'imprevist, no es tracta d'impartir un curs, sinó d'ajudar uns professionals del nostre mateix àmbit, d'acompanyar-los, però des de fora, amb perspectiva i podent redireccionar-los en els moments precisos i oportuns.

L'assessorament és la modalitat que ara es vol potenciar ja que s'ha vist que és la que més impacte pot tenir en els centres educatius. Aquest tipus de formació permet la reflexió i la capacitat de generar coneixement pedagògic.

L'assessor ha de ser capaç d'identificar i ajudar a identificar situacions determinades i tenir una capacitat de diagnosi per a l'anàlisi de les necessitats sentides i de les motivacions dels docents. Han de saber estar en grup i emprar les estratègies adequades per ajudar el grup.

Tot això que hem esmentat fa que aquesta persona assessora hagi de gaudir d'una certa capacitat de lideratge i que se li reconegui una determinada autoritat. No es guanya l'autoritat només pel títol "d'assessor", sinó que ho haurà de demostrar amb la praxi.

L'assessorament presuposa orientar cap a un procés de reflexió que es basa en la participació. Per això implica un compromís, de manera personal i amb el grup.