La feina del formador estarà ben feta si s'han aconseguit els objectius, però també si s'ha aconseguit crear un bon clima de treball, les sessions han estat respectuoses, un ajut recíproc...
Hi ha d'haver un equilibri entre acomplir els objectius i crear aquest bon clima. Una tasca satisfactòria del formador és la que presta atenció a les dues bandes: exigència professional i bon clima.
Si la nostra feina és influir als altres (proporcionar idees, posar exemples, plantejar alternatives...) i avanci cap allò que han dit que vol aconseguir, només pot influir en altres aquell que té una certa autoritat sobre els altres (el porfessor, els pares...). Un primer manament del formador és la recerca d'una certa autoritat. L'autoritat es pot aconseguir de diverses fonts.
FONTS D'AUTORITAT
1.Autoritat de posició
La que té algú simplement pel càrrec, pel nomenament oficial que mostra...
Nosaltres, com a formadors, no podríem utilitzar aquesta autoritat.
Aquesta autoritat te la donen des de dalt.
2.Autoritat d'expert
Persona que es fa creïble pel coneixement que té, per la formació que posseeix, per les bones pràctiques professionals, ajuda significativament. Un formador ha de donar eines per ajudar en el treball, li és d'utilitat pràctica.
Aquesta autoritat te l'has de guanyar tu.
3.Autoritat personal, carismàtica, líder
És un líder social, persona que comunica molt bé, es preocupa pel grup. Influeix sobretot perquè té habilitats socials: sap demanar les coses, dóna la paraula a tothom, sap demanar perdó, és honest...
4.Autoritat d'oportunitat
5. Autoritat de proximitat
Una persona té autoritat perquè se l'associa a un altre que té autoritat.
L'autoritat te l'has d'anar construint. L'autoritat seria com un tamboret de 4 potes i cadascuna és una de les autoritats que hem dit abans. Però és estrany que un formador tingui les 4 potes. Cadascú de nosaltres tenim una determinada magnitud d'aquestes potes. El que voldrem aconseguir és fer créixer les potes: en la del càrrec no hi podem fer res, però si que podem fer créixer la pota 2: assitint a formació, tenint hàbits d'estudi i professional, llegint, vinculant-me en experiències amb altres companys.
Per fer créixer la pota 3: hi podem fer poca cosa, perquè cadascú té la seva personalitat.
Hem de fer una forta aposta per la pota 4: fent que les circumstàncies siguin favorables, com els moments, situacions, la puntualita, distribuir bé els grups.
Resum: la nostra feina té molt de circumstàncies personals, es dirigeix a persones adultes i m'he de dotar de certa autoritat, i me l'he de guanyar o per la pota 2 o la 4. La capacitat d'influència depèn del propi formador, de la gent receptora i pel context.
ASSESSORAMENT
És un procés deliberatiu, que requereix saber-ho fer. Acompanyes al grup, però no els fas la feina, no pots donar receptes. Tampoc pots estar en un estat constant de deliberació perquè no s'avança i la gent té urgència.
Hi ha d'haver un equilibri entre acomplir els objectius i crear aquest bon clima. Una tasca satisfactòria del formador és la que presta atenció a les dues bandes: exigència professional i bon clima.
Si la nostra feina és influir als altres (proporcionar idees, posar exemples, plantejar alternatives...) i avanci cap allò que han dit que vol aconseguir, només pot influir en altres aquell que té una certa autoritat sobre els altres (el porfessor, els pares...). Un primer manament del formador és la recerca d'una certa autoritat. L'autoritat es pot aconseguir de diverses fonts.
FONTS D'AUTORITAT
1.Autoritat de posició
La que té algú simplement pel càrrec, pel nomenament oficial que mostra...
Nosaltres, com a formadors, no podríem utilitzar aquesta autoritat.
Aquesta autoritat te la donen des de dalt.
2.Autoritat d'expert
Persona que es fa creïble pel coneixement que té, per la formació que posseeix, per les bones pràctiques professionals, ajuda significativament. Un formador ha de donar eines per ajudar en el treball, li és d'utilitat pràctica.
Aquesta autoritat te l'has de guanyar tu.
3.Autoritat personal, carismàtica, líder
És un líder social, persona que comunica molt bé, es preocupa pel grup. Influeix sobretot perquè té habilitats socials: sap demanar les coses, dóna la paraula a tothom, sap demanar perdó, és honest...
4.Autoritat d'oportunitat
És la que hom es guanya o té perquè les circumstàncies li són favorables. Estar en el lloc oportú en el moment adequat.
Moments, situacions, companyies: són les circumstàncies que poden procuraraquesta autoritat. I nosaltres hem de procurar que ens siguin favorables.
Moments, situacions, companyies: són les circumstàncies que poden procuraraquesta autoritat. I nosaltres hem de procurar que ens siguin favorables.
5. Autoritat de proximitat
Una persona té autoritat perquè se l'associa a un altre que té autoritat.
L'autoritat te l'has d'anar construint. L'autoritat seria com un tamboret de 4 potes i cadascuna és una de les autoritats que hem dit abans. Però és estrany que un formador tingui les 4 potes. Cadascú de nosaltres tenim una determinada magnitud d'aquestes potes. El que voldrem aconseguir és fer créixer les potes: en la del càrrec no hi podem fer res, però si que podem fer créixer la pota 2: assitint a formació, tenint hàbits d'estudi i professional, llegint, vinculant-me en experiències amb altres companys.
Per fer créixer la pota 3: hi podem fer poca cosa, perquè cadascú té la seva personalitat.
Hem de fer una forta aposta per la pota 4: fent que les circumstàncies siguin favorables, com els moments, situacions, la puntualita, distribuir bé els grups.
Resum: la nostra feina té molt de circumstàncies personals, es dirigeix a persones adultes i m'he de dotar de certa autoritat, i me l'he de guanyar o per la pota 2 o la 4. La capacitat d'influència depèn del propi formador, de la gent receptora i pel context.
ASSESSORAMENT
És un procés deliberatiu, que requereix saber-ho fer. Acompanyes al grup, però no els fas la feina, no pots donar receptes. Tampoc pots estar en un estat constant de deliberació perquè no s'avança i la gent té urgència.
ANÀLISI DEL CAS IRENE (fotocòpia)
PROBLEMES:
- Planificació: (no ha fet bé les fotocòpies; no hi ha coordinació, reunions).
- Seguiment: (fe cega en una persona prestigiada, però que no ha funcionat; també hi hi ha una manca de presència de la coordinadora i no s'adona que hi ha un problema).
- El material de suport ha de ser significatiu, pertinents.
- No hi ha equilibri entre teoria i pràctica.
- No hi ha plec de condicions (exemple de fotocòpies).
- Hi ha d'haver un marcatge d'aprop.
- Té massa confiança en una rutina d'anys i s'ha acomodat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada